Anar al contingut

Editorial

Batalla obligada contra les mines antipersones

És un deure ètic ineludible exigir la prohibició d'aquests artefactes i desacreditar els governants que en permeten la fabricació i el mercat

Batalla obligada contra les mines antipersones

MARTIN ALIPAZ

Són més de 140 països, entre ells Espanya, els que han ratificat el Tractat d’Ottawa de 1997, que estableix la prohibició total de les mines antipersones, però aquestes armes particularment obscenes continuen matant i mutilant cada any desenes de milers d’éssers humans. Com passa tantes vegades, els estats amb grans fabricants d’aquests dispositius ocults sota terra –amb els Estats UnitsRússia i la Xina al capdavant– no s’han adherit al conveni i alimenten la sembra de mines, amb una vida mitjana estimada de 50 anys, una manera de prolongar els efectes de la guerra després de la pau com passa en tants llocs de l’Àfrica i Àsia, i als Balcans a Europa.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

En la lògica perversa de la guerra, les mines ocupen un lloc destacat perquè la seva utilització obeeix el convenciment que les mutilacions danyen més la moral de combat de l’adversari que la mateixa mort. S’hi recorre per portar els mals de la guerra a qualsevol lloc, en qualsevol moment, a qualsevol persona, sense que importi el seu grau d’implicació en un conflicte. Lluitar contra un propòsit com aquest és un deure ètic ineludible que, alhora, ha de servir per desacreditar els governants que malgrat tot permeten la seva fabricació i afavoreixen el desenvolupament d’un dels sectors més opacs de l’economia global, el mercat d’armes, on les operacions encobertes són moneda corrent. Sense aquest compromís, l’efecte del Tractat d’Ottawa continuarà sent molt menor del desitjat.