OPINIÓ
Col·laborar, però de veritat
L'economia col·laborativa pot aportar innovació i progrés, però cal regular-ne els possibles impactes negatius
Estem vivint un canvi tecnològic vertiginós. Intel·ligència artificial, robots, mòbils d’última generació. Dispositius que no actuen d’una manera simplement externa sobre la condició humana, sinó que la modifiquen. El que no està clar, això és veritat, és en quin sentit ho faran. Si obriran inesperats camins de llibertat o si engendraran noves variants distòpiques de dependència i vigilància. Si serviran per reforçar un grapat de corporacions àvides de beneficis, o si donaran peu a maneres més cooperatives de produir i consumir.
El debat sobre les plataformes digitals que presten serveis s’ha de situar en aquest context. La seva presència en el dia a dia quotidià de les ciutats és cada vegada més gran. Escollir un mitjà de transport per desplaçar-se, encarregar menjar a domicili, buscar allotjament. Desenes d’activitats que passen a través de plataformes digitals i impacten en la vida de les grans metròpolis.
Sovint, l’economia que opera a través de plataformes s’ha definit com a “col·laborativa”. Aquest qualificatiu, vinculat a l’intercanvi d’informació que els aquests dispositius propicien, té sens dubte connotacions favorables. Però cal analitzar l’adjectiu amb compte. No és el mateix compartir informació sense ànim de lucre que fer-ho buscant obtenir beneficis. Ni fer-ho de manera transparent que aprofitar les tecnologies digitals per eludir controls fiscals o laborals.
Les ciutats ens hem d’unir per negociar amb plataformes com Uber, Airbnb o Glovo
Aquesta realitat col·loca les administracions públiques, començant per les municipals, davant d’un repte: com aprofitar les oportunitats d’innovació i cooperació que les plataformes digitals impliquen, i establir, alhora, regles clares que permetin conjurar els seus impactes negatius.
A Barcelona tenim bons exemples de les dues coses. Com a govern, no hem dubtat a advertir amb fermesa a les grans plataformes digitals que no tot s’hi val. Així, hem arribat a imposar multes severes a AirBnB per publicitar pisos turístics que no comptaven amb la deguda llicència i implicaven una disminució inacceptable de vivenda per a ús residencial. També hem defensat la necessitatd’una regulació que impedeixi que serveis com Uber o Cabify introdueixin noves formes de precarització laboral o de competència deslleial amb el sector del taxi, del qual viuen milers de famílies.
Alhora, hem defensat amb orgull nombroses iniciatives d’innovació digital col·laborativa en la qual la nostra ciutat és pionera. Un recent estudi de la Universitat Oberta de Catalunya recull més d’un centenar de projectes establerts a Barcelona que utilitzen dades obertes i que actuen amb responsabilitat social i ambiental. Un exemple n’és la comunitat viquipedista catalana, una de les iniciatives col·laboratives més actives del món. O Som Mobilitat, un projecte cooperatiu per a l’intercanvi de cotxes. O Moodle, una empresa que acaba d’obrir una oficina a Barcelona per a impulsa la seva plataforma pedagògica de codi font obert.
Notícies relacionadesAquestes iniciatives, impensables sense la revolució digital dels últims anys, mereixen tot el recolzament. El repte que tenim per davant, com deia, és trobar l’equilibri entre l’impuls decidit del que impliqui innovació i progrés i la regulació del que pugui tenir impactes negatius. Amb aquesta finalitat, Barcelona ha decidit aprofitar el seu paper de ‘hub’ tecnològic d’avantguarda per acollir un congrés de rellevància internacional: la Cimera de Ciutats Col·laboratives (Sharing Cities Summit). Allà, 42 grans metròpolis de tot el món –de París a Nova York, passant per São Paulo, Madrid, Amsterdam o Milà– hem acordat alguns principis per identificar el que entenem per economies realment col·laboratives: la transparència, l’ús de tecnologia oberta, el respecte pels drets dels usuaris, el compliment, sempre, de les obligacions laborals i fiscals.
Aquesta iniciativa permetrà teixir una mena de “sindicalisme municipalista” per impulsar bones pràctiques globals, però també per negociar, de manera coordinada, amb grans plataformes com Uber, Airbnb o Glovo. No s’havia fet abans i és més necessari que mai. Perquè els canvis tecnològics no siguin vistos com una amenaça distòpica, i perquè el que és el producte d’una creació col·lectiva de la humanitat redundi en benefici de tots i no d’un petit grup privilegiat.
