Gasolina i dièsel

M’ha fet molta il·lusió retrobar-me per un moment amb el món real, el de les coses veritablement interessants, amb motiu de l’anunci que intentarem queel 2040 la gasolina i el dièsel deixin de propulsar els nostres automòbils2040automòbils. No sé si ho aconseguirem, però després d’estar tant temps pendents únicament d’obstacles del passat i atrapats per paraules buides sobre qüestions abstractes necessitem pensar en coses que miren de veritat alfutur.

Un pas endavant

M’alegra que el Govern vagi una mica més enllà dels nostres nassos iplantegi com es mereix una qüestió com aquesta: un objectiua més de 20 anys vistaperquè ens mentalitzem, perquè estudiem com hem de fer-ho i perquè ens preparem. Després de les insuportables i contínues pèrdues de temps de l’etapa deMariano Rajoyi la seva abúlia essencial, em sembla bé que ara en comptes de convidar-nos a plorarper tot el que es degrada ecològicament el mónens proposin fer un pas endavant precisament així.

Naturalment, han tardat molt poc a sentir-se elsavisos de la porque ha provocat la gosadia d’aquest simple anunci.  Tenim davant moltíssimsinteressos creatsque es defensaran amb tota mena d’armes, i amb la mentida com la primera de totes. Però hem de tenir clara una cosa: el futur viable és el nou nom delprogrési de lajustícia. ¿I per què no dir-ho?:  també el de la revolució necessària, aquesta a la qual haurem d’aportar militància i duresa.  

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

A llarg termini, la dràstica reducció de lesemissions de CO₂serà un canvi de dimensions i conseqüències semblant al que ha produït la nova tecnologia. Es tracta de modificar ni més ni menys que l’eix i l’equilibri energèticactual del planeta. Per aixòel primer embat defensiu del món de l’automòbil contaminantmón de l’automòbil contaminantha consistit d’entrada a tractar-nos de ximples. ¡Quina ocurrència!, ens diuen. Però altres països europeus més seriosos i responsables que el nostre ja estan reflexionant sobre com començar a fer-ho, i també desitgen materialitzar-ho en un termini de temps més curt. I en cap d’aquests països els falsos experts s’han desbocat tant per considerar-ho una improvisació frívola. Aquí no s’han atrevit a dir-nos que el que és genuïnament nostre ha de ser continuar preocupant-nos monogràficament de les nostresdesgràcies identitàries, però han tingut la barra de començar a mostrar-nos gràfics de coloraines sobre tots els motius pels quals, segons ells, ens convéque es perpetuï l’actual statu quode l’automoció contaminant, tot i que nosaltres siguem dels pobres desgraciats que ni tan sols tenim petroli propi.

Per raons d’edat, és poc probable que jo sigui viu quan aconseguim aquest objectiu. Però hem d’aconseguir-ho perquè és un dels pocs projectes que val la pena que emprenguem avui els qui volem continuar vivint a través dels nostres fills.