Anar al contingut

Necessitat de canvis profunds

Enfortir l'atenció primària de salut

Enfortir l'atenció primària de salut

Carme Borrell

L'APS necessita canvis profunds, perquè ha anat perdent pes i pressupost durant anys

Aquest any es compleixen 40 anys de la declaració d’Alma-Ata sobre l’atenció primària de salut (APS). Aquell consens internacional la definia com una atenció sanitària essencial que forma una part integral tant del sistema sanitari del país com del desenvolupament social i econòmic de la comunitat. La recent Conferència Global sobre Atenció Primària de Salut ha declarat que l’APS i la salut pública són les aproximacions més efectives per promoure la salut física i mental de la població. De fet, nombrosos treballs científics demostren que països amb una forta atenció primària tenen millors indicadors de salut i menors desigualtats.

Clau per a la societat

L’APS és la porta d’entrada als serveis de salut; per tant, totes les persones han de tenir el seu centre d’atenció primària i professionals de referència al qual adreçar-se. Per poder entendre la importància de l’APS, s’han de veure els seus atributs, que va definir la doctora Barbara Starfield: ha de ser accessible a tota la població; conformar el primer contacte amb els serveis de salut, i garantir la longitudinalitatla qual cosa significa una relació a llarg termini amb les persones pacients. Però també ha de ser integral, identificant tots els problemes de salut de les persones per donar resposta i oferint, si és necessari, coordinació amb altres serveis, com per exemple l’atenció social, el sistema educatiu, etcètera. I altres atributs importants són també la competència cultural i l’orientació comunitària que inclou la prevenció.

El sistema reclama mesures legislatives, reorganització del funcionament, formació i el desenvolupament de la
carrera professional

La reforma de l’atenció primària dels anys 80 del segle passat, confirmada per la llei general de sanitat del 1986, va suposar un gran canvi tant en l’organització del sistema sanitari com en l’APS, que se situava en el centre del sistema sanitari públic, i tota la població va passar a tenir un centre d’APS i professionals de referència. Però al llarg dels anys, l’APS ha anat perdent pes i, sobretot, pressupost. En aquest sentit s’ha d’assenyalar que l’'Estadística de la Despesa Sanitària Pública' del Ministeri de Sanitat mostra com la despesa en APS a Catalunya va passar del 16,3% del total de la despesa en salut el 2005 al 14,4% el 2010 i al 13,2% el 2016, percentatge que és inferior al de tot l’Estat (el 14,3% el 2016). La xifra és molt lluny del 20% - 25% que s’hauria de destinar a l’atenció primària. D’altra banda, no s’ha de perdre de vista que la despesa pública en salut per càpita a Catalunya va disminuir del 2010 al 2013, per després augmentar lleugerament (1.359 euros per habitant el 2016).

Diferents col·lectius i experts denuncien l’esgotament del sistema actual de l’APS, a causa de la pèrdua de la seva centralitat dins del sistema de salut i la falta de pressupost, amb la corresponent reducció de funcions, professionals i la precarització del treball.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

La Marea Blanca de Catalunya assenyala eixos de canvi que s’haurien desplegar per aconseguir un sistema sanitari veritablement 'primarista'. Entre els quals hi ha l’augment del finançament destinat a l’APS, el replantejament del dibuix actual, perquè l’atenció hospitalària està sobredimensionada, i per tant és un model centrat només en la malaltia, i la concessió als equips de primària del poder d’atendre tots els problemes de salut que són freqüents i per als quals disposen d’experiència i recursos, incloent la salut comunitària. De la mateixa manera, també troben clau reforçar els recursos humans dels equips i reduir la precarietat laboral, així com una reorganització eficient, que inclou deixar de crear dispositius complementaris que fragmenten l’atenció a les persones i estan buidant l’APS de funcions i de professionals (com ara l’atenció a la cronicitat, l’atenció domiciliària...); al mateix temps, també es crida al foment d’una nova participació ciutadana apoderada i democràtica, instrument imprescindible per millorar la transparència, qualitat, eficiència i governança del sistema de salut.

Un expert com el doctor Amando Martín Zurro assenyala canvis importants que ha de patir el sistema de salut, en l’ordre legislatiu, la reorganització del funcionament del sistema sanitari i de l’APS, la formació i competència dels professionals i el desenvolupament de la carrera professional. Segons diu, aquests canvis necessaris i profunds haurien d’arribar si es reverteix la paràlisi política actual, perquè, malgrat els successius plans de millora de l’APS al llarg dels anys, no se n’ha produït cap.

L'autora d'aquest article forma part de la Xarxa de Científiques Comunicadores.