LA CLAU

Lliçons del 'brexit' per a Catalunya

Londres va sotmetre a referèndum el divorci de la UE sense explicar quines conseqüències tindria per als britànics. En vista de la crisi desencadenada, l'independentisme hauria de prendre'n bona nota

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp45904065 a video grab from footage broadcast by the uk parliament s p181115122911

zentauroepp45904065 a video grab from footage broadcast by the uk parliament s p181115122911

Els que van idear, van liderar i encara pretenen sostenir el fallit procés independentista haurien de prendre bona nota del que s’està esdevenint alRegne Unit. Perquè constitueix un fidel indicador del que succeiria a Catalunya si se celebrés el referèndum d’autodeterminació que reclamen.

Al presentar el seu preacord amb Brussel·les sobre el 'brexit', la 'premier' Theresa May ha topat amb una forta contestació al seu propi govern –dimissions incloses–, a les files conservadores i a l’oposició. En un encès debat a la Cambra dels Comuns, molts ‘tories’ partidaris d’escindir-se de la Unió Europea (UE) han denunciat que les condicions de sortida no restitueixen la sobirania cedida i perjudicaran l’economia britànica. Els diputats d’Irlanda del Nord i Escòcia han clamat contra els perjudicis per als seus territoris. I els grups laborista i liberal, els detractors del 'brexit', exigeixen sense èxit un altre referèndum.

El 2016, el Govern i el Parlament britànics gaudien de legitimitat per convocar el referèndum del 'brexit', unilateral però legal i vinculant. Però aquella maniobra no obeïa a l’interès dels ciutadans britànics, sinó a les lluites de poder dins de cada grup i entre els diferents partits. Ningú es va plantejar que abans de sotmetre a votació el divorci amb la UE s’haurien de negociar les condicions en què s’havia de produir. Potser perquè haurien sigut encara més draconianes que les que ara s’han acordat. 

SENTIMENTS I MENTIDES

Notícies relacionades

Sota una divisa pretesament democràtica –votar per "recuperar el control"–, Londres va donar la paraula al poble, però no la informació. I com que ningú sabia amb certesa què significaria el 'brexit', es va imposar el sentimentalisme nacionalista, amb apel·lacions xenòfobes, promeses fàtues i mentides, moltes mentides. ¿Els sona?

A Catalunya, les forces independentistes pregonen els incomptables avantatges de la república somiada sense admetre cap contraindicació. Prometen, contra tota evidència, que fora d’Espanya els catalans seguirien a la UE, tindrien més recursos i serien més feliços. O no han après leslliçons del 'brexit'o tant els fa.