Andalusia continuarà sent territori del PSOE
susana
A Andalusia hi ha eleccions autonòmiques el 2 de desembre. Seran les primeres des que Pedro Sánchez va arribar a la Moncloa amb la moció de censura i les últimes abans del ‘superdiumenge’ de maig, quan la majoria dels espanyols votaran en tres eleccions: municipals, autonòmiques i europees.
Andalusia és la primera comunitat per la seva població i els resultats indicaran el grau de connexió dels diferents partits amb la ciutadania. És lògic, doncs, que aquestes autonòmiques generin un gran interès. Màxim quan el PSOE hi governa ininterrompudament des del 1982, fa ni més ni menys que 36 anys, el que és tot un record europeu de permanència en el poder.
Les enquestes diuen que la gestió de Susana Díaz és jutjada dolenta o molt dolenta pel 43% i que la majoria d’andalusos (el 58%) desitja un canvi polític. No obstant, totes els sondejos –l’últim, el del CIS– apunten a una victòria del PSOE que, amb un 37% dels vots i 45-47 escons, els mateixos que ara, guanyaria amb comoditat a les tres llistes competidores: PP, Cs i Endavant Andalusia (coalició de Podem i IU) que, amb un 20% i uns 20 diputats, es disputaran el segon lloc.
La raó és que, malgrat la usura del poder i el llarg escàndol dels ERO que afecta dos expresidents (Manuel Chaves i José Antonio Griñán) els andalusos creuen que el PSOE és el partit més andalús, el que genera més confiança i el que més s’identifica amb el ciutadà mitjà. I que, malgrat que la suspenen amb un 4,1, Díaz és la líder més valorada.
Sembla, doncs, que el PSOE guanyarà però que li faltaran una desena de diputats per a la majoria absoluta, per la qual cosa la investidura no serà fàcil. Cs ja ha dit que, al contrari del que vapassar el 2015, no recolzarà Díaz, i les seves relacions amb Podem són molt complicades. Pot ser, doncs, que la investidura sigui llarga (potser fins després de les municipals de maig) i tampoc es pot descartar una repetició electoral.
Serà un escenari complex, però no el pitjor per a Sánchez. Una derrota socialista al seu feu de sempre seria una catàstrofe, però que Díaz, la seva enemiga dins del socialisme, guanyi i hagi de suar la samarreta per governar reforça el seu lideratge. Màxim quan Sánchez, juntament ambAlbert Rivera, és el líder espanyol més valorat pels andalusos, la qual cosa és una bufetada per als dos Pablos, Casado i Iglesias.
Notícies relacionadesI el PSOE guanya dues vegades. Una, perquè venç amb claredat. L’altra perquè, tot i que el PP baixi deu escons i C’s els pugi, no està clar que hi hagi ‘surpasso’ de Cs al PP. Així, després d’Andalusia seguirà obert el gran duel pel lideratge de la dreta entre Casado i Rivera. No se sabrà si al maig el vot útil contra el PSOE serà el PP o Cs. La dreta continuarà dividida i més fragmentada encara si, com prediu el CIS, l’extrema dreta de Vox entra en el parlament andalús.
Si les enquestes encerten, Sánchez podrà dir que governar amb 84 diputats no l’inhabilita i podrà encarar el ‘superdiumenge’ de maig amb cert optimisme.
