Anar al contingut

Anàlisi

Canvis de rumb a les ciutats

ERIC GAILLARD

Canvis de rumb a les ciutats

Maria Rubert

Una reducció d'emissions, un 20% superior del que exigeix la UE, és una molt bona notícia per al futur de les nostres ciutats

El canvi climàtic està obligant a introduir modificacions substancials en l’organització de les ciutats. No serà la primera vegada. Els fums de les fàbriques i els seus efectes nocius sobre la salut van ser el detonador per a la transformació urbana al segle XIX. Amb la Revolució Industrial, la concentració de fàbriques i la massiva emigració, les ciutats es van densificar i van créixer fins a límits insospitats. Així, es va descobrir que la contaminació de les aigües i l’‘smog’, la boira, que cobria Londres tenien conseqüències immediates sobre la salut dels seus habitants, amuntegats en condicions precàries. Van sorgir noves teories i propostes d’organització. 

La pressió del cotxe sobre la ciutat no és només una qüestió de la quantitat d’espai que ocupa o dels sorolls a què sotmet la població resident en els carrers per on circula o el seu efecte directe sobre la salut. El CO2 que emeten molts vehicles contribueix a accelerar el canvi climàtic. Però no només es tracta de passar del cotxe dièsel al vehicle elèctric. Sembla lògic que aquesta transició signifiqui també prioritzar definitivament els sistemes col·lectius sobre els individuals. Tinc la impressió que l’únic mecanisme que ho farà possible és que siguin més ràpids i econòmics.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Relegat el cotxe a l’imprescindible, els sistemes de transport col·lectiu no contaminants podran circular a tota velocitat i contribuir a ciutats més còmodes, amb més espai i sobretot més sanes. Cal acostumar-s’hi. A més, és menys avorrit. L’ús de les furgonetes que reparteixen i que fan possible l’activitat a la ciutat és imprescindible actualment, tot i que s’obren noves possibilitats amb vehicles no contaminants que no paren de sorprendre’ns.

Si a Barcelona la demolició de les muralles que tenien encotillada la ciutat va ser defensada de manera implacable per metges higienistes a finals del segle XIX, actualment o en un futur pròxim, prohibir la circulació de cotxes sembla la cosa pròpia en les nostres latituds. Mentrestant es podrien implantar peatges com passa a Londres (circular per la capital britànica costa 16 euros al dia), les ciutats mitjanes podrien incorporar sistemes de tramvies o autobusos ràpids, i els municipis petits, introduir sistemes ‘ad hoc’ per iniciar-se i disfrutar en l’ús de transports col·lectius, actualment pràcticament inexistents. Les noves aplicacions mòbils, el 'car sharing' i tots els nous invents sobre rodes ajudaran també en aquest procés cap a una mobilitat sostenible. 

Fa anys la indústria de l’automòbil investiga i aposta per sistemes menys contaminants i invertint en esforços per millorar el transport a les ciutats. No es tracta només del cotxe elèctric. L’interès pel desenvolupament d’eficients sistemes de transport col·lectiu és sobre la taula dels departaments de R+D de les grans empreses de l’automòbil. Una aposta que fa anys hauria semblat utòpica avui és una realitat.