Anar al contingut

LA CLAU

Podem: una paradoxa insoluble

Podem: una paradoxa insoluble

Enric Hernàndez

El motí de sis edils de Madrid agreuja la guerra caïnita en el partit d'Iglesias. L''errejonisme' sense Errejón és font de contradiccions

La tardor del 2016, la conjura de Susana Díaz i els seus barons contra Pedro Sánchez desembocava en una escabetxada. En la missa negra del comitè federal, el líder moria políticament en un ritu sacrificial com a ofrena a Mariano Rajoy, investit gràcies a la connivència socialista. Pablo Iglesias es fregava les mans. Dos anys més tard, Rajoy ha deixat la política, Sánchez habita a la Moncloa i el PSOE, amb les enquestes somrient-li –a compte dels resultats electorals a Andalusia–, lluu com una bassa d’oli. I a Iglesias li suen les mans.

Els socialistes ja no s’apunyalen entre si, almenys no en públic, perquè en política no hi ha millor ciment que la tinença del poder. Les dagues canvien de barri.

A Madrid, avui el motí el protagonitzen els sis regidors de Manuela Carmena que no accepten plegar-se a les consignes de la direcció de Podem. En l’assemblea de Vistalegre Iglesias va vèncer, però no va tombar Íñigo Errejón. Ni en el debat de les idees ni en el recompte de forces. 

Va ser Errejón el primer morat a reconèixer que, ja que les urnes no van permetre a Podem assaltar el cel, el seu deure era abandonar la trinxera i aprofitar el seu pes en les institucions per influir en les polítiques públiques, en benefici de tots els ciutadans. Aquest pragmatisme, en altre temps injuriat, és avui la divisa d’Iglesias quan negocia amb Sánchez els Pressupostos de l’Estat o, en el seu defecte, millores socials com l’increment del salari mínim interprofessional (SMI). 'Errejonisme' sense Errejón.

LLUITA CAÏNITA 2.0

La revolta de Rita Maestre i uns altres cinc edils d’Ahora Madrid, castigats per Podem amb la suspensió de militància, evidencia que la batalla de Vistalegre no va posar fi a la guerra intestina. I presagia una fractura encara més gran si a la primavera Carmena revalida l’alcaldia al costat dels edils díscols i Errejón guanya autonomia mitjançant una aliança d’esquerres a la Comunitat de Madrid.

Les lluites caïnites de l’esquerra, en versió 2.0, s’entaulen ara a Podem, atrapat en una paradoxa insoluble: si recolza el PSOE i les seves alcaldesses independents, es dilueix, però si trenca amb tots ells, també.