L'agenda

En les últimes setmanes al menys tres persones m’han preguntat honestament “i com és que tens tanta feina?”. A banda de les raons més estructurals de la precarietat de la pomposament anomenada indústria editorial d’aquest país, que fa que molta gent del meu voltant treballem un munt d’hores fent un munt de coses que en altres entorns segur que estarien repartides entre dues o tres persones, la coincidència m’ha fet pensar. Fa un temps que tremolo cada cop que algú diu “quedem?” Perquè sé que, acte seguit, m’espera l’estrès d’obrir l’agenda i veure la dificultat que coincideixin els forats amb l’interlocutor, i ja no diguem si es tracta de quedar més de dues persones. El Doodle semblava que ens havia de solucionar el problema, però no, el problema era de fons, no de forma.

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

Sé que no em retiraré mai als Pirineus a fer formatges, que és la metàfora que utilitza una amiga meva per dir que està farta de tot i que vol deixar la ciutat. Perquè és de la ciutat que estem parlant, oi? Quan veig l’activitat frenètica que portem tanta gent, i que es percep ja al carrer, amb moviment i soroll incessant penso… podem apretar el botó de pausa un moment? No serà que la concentració d’habitants, cervells creatius, institucions culturals, lògiques administratives i servituds diverses està generant una oferta com a resposta a unes necessitats inexistents (o desmesurades)?

No voldria convertir aquest tema en un problema de rics. Només vull compartir una certa preocupació de saber si el que fem serveix d’alguna cosa, si afavoreix la comunitat, si construeix pensament, perquè si no som capaços d’assimilar gaire o res dels estímuls que rebem diàriament i compartir-los crec que val la pena que hi pensem. Quan tot el que posem en el sac de la “cultura” està agendat, institucionalitzat i normalitzat (fins i tot la crítica o la contracultura) quin espai deixem per la interiorització, per badar, per la conversa, l’espontaneïtat o la contemplació? Hem de saber seleccionar, prioritzar i triar responsablement. I l’agenda? Potser que li donem una mica de descans, també.