Tipus d'interès

El client gairebé sempre perd, sobretot quan parlem dels bancs o dels polítics que van a la recerca de vots. El que ha passat en aquestes últimes setmanes amb la resolució judicial de les hipoteques és un autèntic nyap. En primer lloc, perquè el Tribunal Suprem sembla decidit a destrossar-se a si mateix. Canviar una sentència contra els bancs al·legant el seu “gran impacte econòmic i social” per un text completament diferent crea una inseguretat jurídica brutal. Amb aquest comportament tan xocant, ve a dir-nos que les repercussions poden estar, en un moment donat, per davant de les injustícies.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Que el presumpte impacte d’una decisió contra les entitats financeres porti els magistrats a esmenar-se a si mateixos a corre-cuita, posant en joc fins i tot la necessària bona reputació d’aquest tribunal, fa pensar en l’estat de solvència dels nostres bancs i caixes i en la insolvència del nostre sistema en general. En segon lloc, una vegada sacsejat el prestigi del tribunal que ha de decidir sobre assumptes tan importants com el dels independentistes catalans, va aparèixer Pedro Sánchez per rematar. aparèixer Pedro Sánchez per rematar. Que en qüestió d’hores el president del Govern anunciï que legislarà contra la sentència que acaben de dictar els jutges és ja per sortir corrents sense mirar enrere. ¿El poder executiu pot fer passar per l’adreçador el poder judicial? Si és així, ¿en quins casos? ¿Només quan doni o tregui vots, per exemple? I ja, en el grau màxim del cinisme, apareixen tots els partits i presidents autonòmics de diferents colors per posicionar-se a favor del client, quan tots ells s’han estat beneficiant del pagament de l’impost de les hipoteques.

Si a ningú li agradava, ¿per què ningú el va treure? A sobre, les entitats financeres han deixat clar des del minut u, com si no ho sabéssim, que per una banda o per l’altra pujarà el cost de la concessió de crèdit. Així que, indirectament, continuarem pagant els de sempre. S’ha de mirar amb recel aquells que ens diguin el contrari, fonamentalment si es tracta dels bancs. En resum: en aquest cas, guanyen els bancs, Sánchez haurà guanyat algun vot també i Iglesias ha guanyat una certa notorietat amb la seva protesta davant del Suprem en dia festiu. Perden els clients, sacsejats per tots en funció del seu propi interès, i perd el Suprem, del qual probablement ja no es fiïn ni els bidells. Tampoc sé de què em sorprenc. Els partits que reneguen internament del dit diví continuen utilitzant-lo per col·locar en llocs clau jutges del seu parer. Aquesta sí que és una hipoteca lamentable; la de l’obediència deguda a aquells que t’ascendeixen en la carrera judicial.