La riota del proxeneta

Virginie Despentes, a 'Teoria King Kong', defensa la prostitució com una opció laboral més. Ja que el capitalisme t’explota pagant-te un salari baix per fer de caixera en un supermercat, per què no treure’t suc de manera més rentable llogant el teu cos? Em va sorprendre que un text tan ferotge amb el patriarcat i la cultura de la violació que impregna la majoria de les societats actuals flaquegés en canvi en caure en la trampa de la prostitució. Crec que no és agosarat afirmar que el feminisme té com a objectiu principal dignificar la dona fins a aconseguir que sigui considerada tan vàlida com un home, és a dir, elevar-la a categoria de persona dins de les estructures de relació i les mentalitats dels qui segueixen considerant-la inferior.

Per això el feminisme ha treballat en diferents direccions: guanyar el dret a vot, el dret al treball, la igualtat legal, l’emancipació individual o l’alliberament de la pròpia sexualitat, considerada sempre al servei del desig masculí. Visibilitzar la dona en tots els estaments de la vida pública també ha de contribuir a la seva dignificació. Com que un dels mecanismes més antics que coarten la seva llibertat i la rebaixen fins a situar-la en nivells d’infrahumanitat és la seva consideració de mer objecte sexual, un del eixos del feminisme de tota la vida és lluitar contra les pràctiques que perpetuïn aquests mecanismes.

Notícies relacionades

Mabel Lozano: "Vuit milions d'espanyols han anat de putes"

Naturgy: no tots els fons són iguals

No és res estrany, el que dic, em penso que qualsevol feminista hi pot estar d’acord sense gaires discussions. Però si posem damunt la taula el tema de la prostitució resulta que tot el que he esmentat abans queda en un segon pla perquè no es pot lluitar contra l’ofici més antic del món, és massa complicat abolir-la i, el més gastat dels arguments, hi ha dones que trien lliurement prostituir-se. I és clar, si ets feminista, no pots oposar-te a la llibertat d’altres dones i de seguida t’acusen d’imposar el teu ordre tal com fa el masclisme.

La llibertat s’ha convertit en la coartada per defensar les bondats de les més velles opressions. És a dia d’avui la drecera més efectiva per tornar als vells esquemes i amb l’aplaudiment, el consentiment i la defensa de les mateixes feministes. Caldria preguntar-se, en cas que la prostitució fos realment triada, si és èticament acceptable llogar-se el propi cos quan no està permès, no encara en aquestes latituds, ni vendre’s la sang ni els òrgans. Però la trista realitat és que les condicions de les prostitutes disten molt de ser les que les seves defensores exposen, la trista veritat és que la majoria són dones provinents de països pobres, víctimes de tracta de blanques, esclaves del segle XXI importades per al consum local sense cap impunitat. 'El proxeneta', de Mabel Lozano, ho explica molt bé: a alguns polítics n’hi ha prou amb untar-los una mica perquè facin la vista grossa i a d’altres, els qui volen legalitzar la prostitució, ni això perquè aquests, diu, els fan la feina gratis.