FENOMEN MUSICAL

Rosalía, cultura catalana

Sí, la cultura catalana també s'expressa en castellà i això no significa que ho sigui menys. La cultura catalana no sempre s'expressa en català i això no ha d'acomplexar-nos.

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp45681183 icult181029195812

zentauroepp45681183 icult181029195812 / Eduardo Parra

'El mal querer' és un exercici bellíssim de com evoluciona una relació tòxica, de com una dona s’anul·la i desapareix, de com una dona baixa a l’infern i quan puja es pregunta com ha arribat fins allí. És un exercici de com l’amor pot arribar a fer mal, o el que ens han volgut fer creure que és amor. 'El mal querer' és un lament, un gemec... una denúncia.

'El mal querer' és, a més d’un cant a l’alliberament de la dona, un disc amb perspectiva de gènere, una descripció del que no hem de tolerar en l’amor, a part de tot el que són les cançons de Rosalía, és cultura catalana. Sí, la cultura catalana també s’expressa en castellài això no significa que ho sigui menys. La cultura catalana no sempre s’expressa en català i això no ha d’acomplexar-nos. Núria Graham o Estopa. Isabel Coixet. Laura Fernández o Rubén Pérez Giráldez. Eduardo Mendoza, Gabi Martínez. Sílvia Pérez Cruz i Maria Arnal amb el seu propi mestissatge. La rumba catalana. ¿Algú pot dubtar que la creació catalana no expressada en català no és, també, nostra?

Notícies relacionades

Hem d’aturar-nos un moment i reflexionar, sense apriorismes ni prejudicis, sobre el que és i, el més important, sobre el que volem que sigui la cultura catalana. Rosalíanascuda a Sant Esteve Sesrovires i formada al Taller de Músics Taller de Músics també és motiu d’orgull per als que estimem la cultura catalana, s’expressi com s’expressi. Soc incapaç de fer diferències; soc incapaç d’elegir si l’una o l’altra.

Una de les grans riqueses de Catalunya és, precisament, la seva diversitat. I també hem de tenir-la en compte, per no ser injustos ni estúpidament conservadors, en qüestions culturals. La cultura catalana que no s’expressa en català no és una intrusa, ens defineix també com a poble i ens fa la vida cultural del país diversa i ambiciosa. El dia que la cultura catalana expressada en català no pateixi el menyspreu de la resta de l’Estat, podrem debatre sobre aquesta qüestió com ho hauríem de fer: amb normalitat.