L'anomalia de bloquejar els Pressupostos

Després del 'no' de Quim Torra als Pressupostos presentats pel Govern de Pedro Sánchez, el més probable és que els comptes elaborats per l’últim Executiu del PP s’hagin de prorrogar. Si es produeix aquesta situació, serà per dos motius: la falta de majoria parlamentària per aplicar l’acord al qual van arribar el PSOE i Units Podem, però també al fet que els partits independentistes condicionin el seu suport als Pressupostos a qüestions que no hi tenen res a veure, com l’exigència que Sánchez pressioni la fiscalia perquè rebaixi les acusacions contra els presos pel procés, cosa que el president del Govern no pot fer. Un dels líders empresonats, Jordi Sànchez, ha arribat a demanar que no es relacionin les dues coses, però ara per ara s’imposa la línia dura de Torra i Puigdemont, secundats en aquest assumpte també per ERC.

Pedro Sánchez reitera que no convocarà eleccions i que si cal prorrogarà els Pressupostos per introduir les mesures socials que contenen mitjançant l’aprovació de decrets. Aquests decrets, però, han de comptar amb els vots dels qui ara s’oposen a aprovar els comptes. Aquesta és una primera dificultat. La segona és que algunes mesures –el subsidi per a més grans de 52 anys, l’ingrés mínim vital, els ajuts a la dependència, la supressió del copagament i l’augment de la dotació per a educació, entre d’altres–  necessitarien per poder adoptar-se modificacions pressupostàries i donar de baixa altres partides per quadrar els comptes. Altres mesures, com l’augment del salari mínim, la pujada de l’IRPF per a les rendes altes o les modificacions sobre els lloguers serien més fàcils d’adoptar per decret.

En qualsevol cas, com va destacar aquest diumenge l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, dirigint-se al PDECat i a ERC, “les classes treballadores no es mereixen pagar els plats trencats de les polítiques de judicialització del PP”. En el mateix acte, Pablo Iglesias va alertar que si el PSOE fracassa, l’alternativa és un “Govern de PP, Ciutadans i Vox”, i per això va instar tant els socialistes com els independentistes a cedir perquè finalment es puguin aprovar els comptes. La situació de bloqueig actual significa que tampoc hi haurà Pressupostos de la Generalitat, perquè els comuns no els votaran, ni de l’Ajuntament de Barcelona. Una situació impròpia d’una democràcia en què no es pot condicionar tot a la situació dels presos, passant per sobre de la separació de poders.