La gran mentida de les xarxes socials (2)

A l’article passat em referia a una campanya amb dos anuncis en què s’advertia a unes nenes que anessin amb compte amb a les xarxes socials. En un, per exemple, es veia una noia parlant amb un home. Ella li explicava: «He conegut un noi per internet... És molt maco. Continuarem quedant”. Ell li deia: “Molt bé: ara mateix aniràs a casa i els diràs això mateix als teus pares”.

Aquest anunci és un fàstic. Aquest anunci no li diu que el primer que ha de fer, immediatament, és anar a la policia i denunciar. Que la policia pot i ha d’exigir a la xarxa social de torn que hi col·labori.  

A mi, ja ho vaig explicar, també em va estafar una parella que continua operant tranquil·lament a la xarxa. Crec que amb la meva filla de 15 anys ho haurien tingut més difícil, perquè ella és nadiua digital. D’altra banda, també hi ha seductors que capten homes o nens. Per això, que dos anuncis incideixin en el fet que el seductor sigui un home gran i la seduïda una nena, i que donin com a única solució responsabilitzar la nena, en lloc de recomanar que denunciï, equival a dir que si et violen és culpa teva per sortir al carrer de nit. I a perpetuar la fantasia masculina de la 'Lolita' víctima.

Però aquí cal entrar també en la responsabilitat de les mateixes xarxes.

Al Regne Unit s’han donat tants casos de violadors que operaven buscant les seves parelles via Tinder que fins i tot la policia va haver de publicar avisos. Una periodista que va ser violada per un desconegut que va conèixer per Tinder va experimentar la desagradable sorpresa que més tard es va trobar amb el mateix home a la mateixa xarxa. La xarxa havia bloquejat un perfil, però l’home se’n va fer un altre.

Qualsevol predador serial que operi per xarxes, sigui de nens o d’adults, pren precaucions. Haurà obert el perfil des d’un locutori, i s’haurà assegurat que allà no hi ha càmera. Si entra en el 'site' des del mòbil, ho farà amb un de targeta de prepagament. Així no el poden seguir.

I com que ni Facebook, ni Instagram, ni Tinder ni tantíssimes xarxes socials exigeixen cap DNI ni cap prova d’identitat per saber qui ha obert un perfil, si al predador li tanquen o denuncien un perfil se n’obre immediatament un altre. Això li permet anar ‘caçant’ sense problemes.

¿Quina responsabilitat té la xarxa social? Els plantejaré una pregunta. ¿Per què Florida és l’estat de tots els Estats Units on hi ha més morts per ferida de bala i més assassinats massius? ¿Per què Veneçuela és el país de l’Amèrica Llatina que ostenta el mateix trist rècord? Algú en sabrà la resposta. Perquè en tots dos és molt fàcil aconseguir armes.

Per aquesta raó, tota mena d’assetjadors, ‘trolls’, extorsionadors i estafadors operen per xarxes. Perquè li posen l’arma a l’abast. Perquè les xarxes et posen molt fàcil cometre un delicte. Perquè no et demanen el DNI per fer un perfil. I ¿per què no el demanen? Perquè llavors el nombre de comptes es reduiria molt.

Facebook presumeix de tenir 500 milions d’usuaris. Twitter, 320. Instagram, 800. Però, ¿quants en tenen de veritat? Una persona es pot fer 50 comptes en un sol dia si ho vol. La majoria de la gent en té dos: el personal i l’oficial (el que poden veure els seus caps). Els adolescents en tenen dos: el 'Finsta', la de nom fals, i el del nom real que deixen veure als seus pares.

¿I de què viuen les xarxes? Un, de cobrar per permetre que hi hagi empreses que s’hi anunciïn. I dos, de vendre les teves dades. Tot el que publiques al teu perfil és susceptible de vendre’s després. Per això les xarxes no poden dir els usuaris REALS que tenen, perquè se’ls acabaria el negoci. I per això les xarxes s’han convertit en un territori en què qualsevol es pot obrir un compte amb un nom de pega i una foto robada per seduir, assetjar, espiar, amenaçar, estafar... En fi, cometre qualsevol tipus de delicte que impliqui crear-se una identitat falsa. Igual que a Florida qualsevol pot comprar una arma.

Però la cosa no queda aquí. Les xarxes permeten que un milionari (Mr. Trump) alteri el curs d’una campanya electoral i faci trampa en unes eleccions (i allà segueix). La cosa ha arribat a tal punt que l’Alt Comissariat de l’ONU, en un informe del 3 d’agost passat, recomana als estats i al sector privat prendre accions per respectar i protegir el dret humà a la privacitat, en un context en què les xarxes et roben i exploten contínuament la teva informació privada sense consultar-t’ho i sense que te n’assabentis, si més no.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Però aquest és un tema per al següent article...