Peccata minuta

Bocata

Fem números: si tres euros i mig mereixen tres anys i mig de cel·la i pati, és obvi que l'any de presó surt a euro pelat, un preu assequible per a totes les butxaques

2
Es llegeix en minuts

0da52efb-ec2b-48fc-8341-9ade03fce3c1-hd-web / periodico

Ens explica Jacques Prévert en el seu poema ‘La grasse matinée’: “Es terrible el ruidito del huevo duro al romperse contra el metal de la barra de un bar; es terrible este ruidito que resuena en la memoria del hombre que pasa hambre. También es terrible la cara del hombre que pasa hambre al mirarse a las seis de la mañana en el cristal de los escaparates de los grandes almacenes”.

El 26 de març passat, a les 7. 30 del matí, un home jove, armat amb una llauna metàl·lica a tall de ganivet, va robar un bocata en una cafeteria de Barcelona. L’home esgrimeix en la seva defensa que feia tres dies que no menjava i que aquesta llauna només va ser utilitzada per autolesionar-se el braç, intentant així cridar l’atenció, ja que ningú li feia cas. Dimarts passat, la fiscalia, al jutjat 28 del penal de Barcelona, va rebaixar a tres anys i mig la pena de quatre anys i deu mesos que se li demanaven.

També, el 2012, el Tribunal Suprem espanyol va rebaixar la pena imposada el 2010 i confirmada el 2011 a Arnaldo Otegi i a uns altres quatre dirigents de l’esquerra ‘abertzale’ –pel ‘cas Bateragune’– de deu anys a sis, que tots han complert escrupolosament. Ara, el Tribunal de Drets Humans de la Unió Europea acaba de dictar una sentència –¿la justícia lenta és justícia?– en què conclou que l’Audiència Nacional va vulnerar els drets fonamentals d’Otegi i els altres per no atendre’n la recusació per parcialitat de la magistrada Ángela Murillo, un recel que Estrasburg veu àmpliament justificat. O sigui: que els prejudicis poden influir poderosament en els judicis.

Notícies relacionades

He consultat amb la meva amiga fornera del carrer de Santa Anna quin podria ser el cost mitjà d’un bocata de gamma alta dels molts que s’ofereixen a passejant amb gana, i hem convingut, per arrodonir, que tres euros i mig podria ser-ne el preu just. Fem números: si tres euros i mig mereixen tres anys i mig de cel·la i pati, és obvi que l’any de presó surt a euro pelat, un preu assequible per a totes les butxaques. Així doncs, i sempre dins de la lògica bocatera, l’alt tribunal hauria de recompensar als mal jutjats amb sis euros més els seus interessos (que no pagaran els bancs). I, en conseqüència, els 25 anys que es reclamen a Junqueras s’arreglarien amb un bitllet de 20 i un altre de 5. Una altra possibilitat seria que els bascos regalessin als seus amics catalans (com un val) els anys complerts perquè els siguin descomptats als del procés en cas que no colés la teoria de l’euro per any.

El poema de Prévert, publicat el 1945, acaba així: “Un hombre muy querido en su barrio ha sido degollado a plena luz del día. El asesino, un sintecho, le habría robado dos francos, es decir: un cortado, un ‘croissant’ y la propina para el camarero.”