Els gestos de la tardor

Ja sé que la tardor va arribar fa més d’un mes, però com gairebé totes les coses importants, les estacions no segueixen un calendari sinó que passen quan passen.

La tardor va arribar a Barcelona fa una setmana. Un dia vaig sortir al carrer i els gestos havien canviat, els homes s’apujaven el coll de la jaqueta, les dones s’ajustaven la bufanda i hi enfonsaven la barbeta per protegir-se de l’aire o se cenyien l’abric que, per un instant, abans de tornar a obrir-se i voletejar al seu voltant, semblava un vestit de nit, alguns anaven amb les espatlles una mica encorbades, com si s’estiguessin preparant per lluitar contra un torb. Les fulles dels arbres començaven a caure. Només sobrevivien de l’estiu, per sota de les faldilles de plecs de l’uniforme, els genolls fins, morenos i punxeguts de les nenes de l’escola del costat, veient-les riure a crits i donar-se empentes vaig pensar que eren afortunades, per a elles seria estiu tot l’any i encara durant molt temps.

També és tardor perquè en algunes cantonades han aparegut les castanyeres, avui dia tothom ven castanyes, fins i tot els homes, però les castanyeres de la meva infància o de la meva imaginació anaven vestides amb roba castanya, tenien el cabell gris, una berruga a la galta o un lleuger estrabisme i feien una mica de por, semblaven fades disfressades de bruixes, ara són persones normals, més o menys amables (de vegades tot es redueix a l’amabilitat, aquest inequívoc senyal de civilització). Sempre compro castanyes però en realitat el que vull comprar són moniatos.

I és tardor perquè dilluns es va decidir el premi Herralde de novel·la, el còctel literari més intel·ligent, sofisticat i glamurós de l’any, i un premi que mai està donat per endavant. Aquest any no vaig poder assistir-hi a causa d’una insidiosa grip que té tota la família enclaustrada a casa des de fa dies.

És tardor també perquè de sobte tothom es posa malalt, com si no poguéssim suportar que l’estiu s’hagués acabat, i deixar de jugar a futbol al carrer a les nou del vespre i guardar els vestits lleugers amb les espatlles a l’aire.

I és tardor perquè veiem el futbol tapats amb mantes, ja no és aquell desplegament de cames i 'shorts’ i xancletes abandonades als peus del sofà, i si algun veí crida “gol”, ja no ho sentim perquè les finestres a la nit estan tancades i barrades.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

És tardor perquè la mediocritat política continua avançant, inexorablement. Perquè la banca continua guanyant sempre. I perquè ahir al passar davant d’una floristeria, vaig veure un arbre de Nadal i de sobte em va semblar que era imprescindible comprar-lo, perquè si no arribaria i passaria el Nadal i la vida i totes les altres coses. Me'l porten avui.