Al contraatac

Viatges astrals

¿És de confiança un Govern que justifica els canvis de criteri en assumptes essencials, com el delicte de rebel·lió o els Pressupostos, com a fruit d'una dislocació?

2
Es llegeix en minuts
fcasals45411099 graf3407  madrid  espa a   10 10 2018   el presidente del go181010100215

fcasals45411099 graf3407 madrid espa a 10 10 2018 el presidente del go181010100215 / Ballesteros

No és cap secret que Pedro Sánchez on va dir blanc, ara diu negre. Ja ho feia amb certa facilitat quan era líder de l’oposició a Mariano Rajoy i l’època en què va fer l’oposició al comitè federal del PSOE. Ara, per fi, tenim una cosa semblant a una explicació. Ha sigut amb motiu del canvi de criteri del’Advocacia de l’Estat en el procés que se segueix contra els dirigents independentistes, amb manotades prèvies al Codi Penal –en públic i en privat– de la ministra de Justícia, Dolores Delgado. Al maig, quan Sánchez anava al 155 de la mà de Rajoy, va declarar a 'Espejo público' que "lògicament, a Catalunya, s’ha comès un delicte de rebel·lió". Els jutges diran si va ser així o no. No perdem el fil. Pocs mesos després, a l’hora de formular la petició de penes, els advocats que representen l’Estat sostenen que no.

Germen de la demagògia

Notícies relacionades

El Govern podria haver-se escudat en la mateixa evolució del cas o alguna cosa així. Però, no. L’encarregada d’aclarir aquest dràstic moviment ha sigut la vicepresidenta. Carmen Calvo ha afirmat: "El president del Govern no ha dit mai que ha vist un delicte de rebel·lió a Catalunya. ¿Com? El president del Govern no ha dit això mai". ¿Perdó? Tot seguit, un periodista li va recordar les contundents declaracions del maig. I Calvo va arribar al seu moment cabdal: "¿El maig passat? El maig passat. Vostè m’ha preguntat pel president del Govern". "Però és la mateixa persona", va afegir estupefacte el periodista. "No... És que, perdoni’m que li digui... Nosaltres som Govern ara i responem de la posició del Govern. Entengui-ho", li va etzibar la vicepresidenta. És a dir que, per Carmen Calvo, és totalment comprensible dir una cosa i la contrària en funció de si un mana o no. Aquest, entre altres coses, és el germen de la demagògia. Prometré la lluna ara que estic a l’oposició i després, quan arribi a la Moncloa, em convertiré en un altre senyor i diré el contrari.

¿Quina presa de pèl és aquesta? ¿Ho van fer així amb tots els temes o només amb uns quants? ¿Què diria aquesta dona si estigués tenint aquest comportament un rival polític? ¿És de confiança un Gabinet que justifica els seus canvis de criteri en assumptes essencials pràcticament com a fruitd’un viatge astral o una dislocació? Ara hem sabut també que el Sánchez d’abans exigia a Rajoy "Pressupostos o eleccions" i el Sánchez d’ara, doncs, mira, ni Pressupostos ni eleccions. Està disposat a anar amb els comptes del PP, que el Sánchez d’abans rebutjava, fins a l’infinit i més enllà. Segons el CIS, els espanyols també han canviat d’idea i recolzaran el PSOE massivament. Malgrat això, el Sánchez d’ara no sembla tan intrèpid com el d’abans.