Posta, aposta i proposta

El títol d’aquest article sembla una brometa. Però es tracta de fets. Tres amigues de casa ens han fet saber que havien caigut. El lector comprendrà que no és habitual aquest fet. Si tinguéssim un miler d’amigues, potser el fet no ens estranyaria, però el percentatge de caigudes en les nostres amistats em sembla francament exagerat.

Aquestes amigues no es dediquen a fer exercicis de circ. Les seves caigudes són d’una absoluta vulgaritat. Penso que és probable que tothom hagi caigut alguna vegada. Sovint ensopeguem, i això no és agradable, però la paraula és molt rica, en català i en castellà. Una ensopegada o una entrebancada coincideixen que signifiquen el xoc del peu amb un obstacle.

Però potser el més interessant és l’aplicació d’aquesta paraula a un contratemps. "Volia que em fessin aquest petit favor, però he ensopegat amb un individu molt antipàtic". "Podria fer això que em demanes, però has ensopegat amb un mal dia".

Jo he ensopegat alguna vegada, quan anava distret, caminant, pensant en alguna cosa que em preocupava. I també hi ha ensopegades que celebro. Pujava al metro, atapeït de gent, i ensopego cara a cara amb un antic company.

La gramàtica diu que ensopegar és col·lidir contra un obstacle, però l’experiència ens diu que també celebrem ensopegades, trobades amb algú que no havies vist des de feia molt temps.

Curiosament, ensopegar és una expressió que no s’aplica només al contratemps que suposa caure. En els meus àmbits vitals és possible que davant de l’èxit d’un amic, o l’elecció que ha fet d’una proposta, li diguem que l’ha encertat.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

El llenguatge és tan estrany que, en un joc de paraules, podem dir a un amic que ha guanyat una aposta: atenció a la proposta.

Els diners poden ser un sol que va a la posta... És a dir, que, gradualment, com la llum de l’astre, està condemnat a anar a menys a mesura que avança el dia.