Anar al contingut

Rescats amb polèmica

La sobreregulació

La sobreregulació

Imma Sust

Paguem multes per tot, però d'això a pagar les despeses de les nostres conseqüències al cometre una imprudència, potser és massa

La setmana passada, una parella d’excursionistes de Sabadell van decidir pujar la muntanya Puigpedrós, malgrat els consells dels amos del refugi on s’allotjaven. S’acostava temporal de pluja, vent i neu. Ells no van fer-los cas i es van llançar a l’aventura. 57 i 43 anys. No es creguin que eren un parell d’adolescents.

El tema és que van cometre una clara imprudència i van quedar atrapats a la Cerdanya, entre Catalunya i França. Els dos països van treure els dispositius de salvament, però només els bombers catalans estan estudiant cobrar-lo als afectats. A França, no es cobren els rescats de muntanya mai. Dit això, el debat està obert.

Són moltes les persones que tenen claríssim que van actuar de forma irresponsable, que sabien el perill al qual s’enfrontaven i que és per això que han de pagar les despeses, que no són poques. Els éssers humans ens passem la vida aprenent dels nostres errors. Cometem imprudències contínuament. Des de fumar tabac, beure alcohol, mirar el mòbil mentre conduïm, banyar-nos al mar amb bandera vermella fins a saltar-nos el semàfor al travessar el carrer.

Paguem multes per tot, però d’això a pagar les despeses de les nostres conseqüències al cometre una imprudència, potser és massa. ¿Quants fumadors malalts de càncer de pulmó haurà salvat la seguretat social? ¿A quantes persones se’ls han reclamat aquests diners? A cap.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Jo penso més en mode francès. Si paguem els nostres impostos és per tenir policies, metges i bombers que ens salvin.  Alguns parlen de regular més les excursions. Que estigui clara la multa del rescat si surts amb pluja o vent fort. No és fàcil. ¿Posaran un peatge a la muntanya i et faran firmar un paper cada vegada que hi pugis si està ennuvolat? ¿No ens estarem passant amb tanta regulació? No m’agrada. No m’agrada que em regulin i que em diguin el que haig de fer i puc fer.

La sobreregulació ens treu llibertat. No podem només anar i caminar per on ens diuen. Vull ser responsable dels meus actes, prendre les meves pròpies decisions i agafar el camí que més m’agradi. Sobreprotegim la població com aquells pares que, tement tant pels fills, no els deixen fer absolutament res. Si no els importa, a mi no em posin límits, donin-me ales per volar. I si m’estavello, doncs em salven, que per a això pago els impostos. 

Temes: Rescats Bombers