IDEES
La impostora emocional
zentauroepp16517542 cuaderno del domingo detalle del parten n acr polis de atena181104163740
Un sent certa predilecció per aquestes novel·les en les quals, aparentment, no passa gran cosa però que, en el fons, passa tot el que és transcendental per als éssers humans durant la seva estada en aquest planeta. Són novel·les que acostumen a passar desapercebudes, entre altres motius perquè no saps ni com recomanar-les als teus amics: resumir el lleu argument o les escasses tensions narratives és perdre el temps; no es pot comunicar una sensació ni transmetre les reflexions que t’ha motivat un llibre del que ni se sap gaire bé a quin gènere adscriure'l.
És el casd’'Una separació', la tercera novel·la de Katie Kitamura (Califòrnia, 1979), una nord-americana d’origen japonès experta en arts marcials, que acaba de publicar entre nosaltres Random House i que aviat serà portada al cine amb la britànica Katharine Waterston de protagonista, qui es va fer amb els drets de la novel·la abans de la seva aparició. La trama d’'Una separació' és, certament, lleu: el marit de la narradora ha desaparegut a Grècia, on se suposa que investigava per a un llibre sobre els rituals mortuoris, i la seva mare convenç la nora perquè es desplaci al poble grec on estava l’home per esbrinar què se n’ha fet d’ell.
Sembla el començament d’un 'thriller' trepidant, però no és això el que ens trobarem. Per començar, fa temps que la narradora no estima el seu marit, un faldiller insofrible, i manté un romanç amb un amic d’aquest. Es trasllada a Grècia de manera gairebé fatalista, per treure’s de sobre la sogra, i s’obliga a buscar a un tipus pel que no sent res més que indiferència. A part d’alguns desplaçaments i alguns personatges pintorescos -la recepcionista de l’hotel que se’n va anar al llit amb el marit desaparegut, el taxista boig d’amor per la recepcionista, que no li correspon-, tot transcorre en la ment de qui ens explica la història, i són les seves lúcides reflexions sobre la vida, l’amor, el matrimoni i la incapacitat de sentir coses que no se senten les que tiren endavant el relat: la nostra protagonista és una dona que pateix perquè no pateix, que interpreta el paper d’esposa desesperada sense el menor convenciment, per quedar bé amb uns sogres que tampoc ha estimat mai. Textos així poden tocar la fibra sensible d’alguns lectors, però a veure com convences algú perquè, pel seu propi bé, els compri.
