La clau

La kryptonita de Rajoy

Que no llanci la tovallola si no li plau, però el més probable és que li trenquin la cara pressupostària. I, en conseqüència, la cara de la legislatura

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp45698227 graf8598 madrid  31 10 2018   el presidente del gobierno  pe181031093639

zentauroepp45698227 graf8598 madrid 31 10 2018 el presidente del gobierno pe181031093639 / Javier Lizon

Pocs dubtes hi ha sobre la resiliència de Pedro Sánchez. El socialista ha demostrat instint de supervivència, coratge i tenacitat. Aixecat com a ninot al PSOE i enderrocat quan es va veure que no tenia vocació de titella, Sánchez ha trencat dos motllos. El primer, al tornar victoriós al despatx del qual havia sigut defenestrat per l’aristocràcia socialista. El segon, al presentar la primera moció de censura triomfal de la democràcia.

Cinc mesos després d’aconseguir el Govern, la legislatura tremola de febre. Els Pressupostos socials del PSOE i Podem han sigut llençats a la paperera pels independentistes. El Govern insisteix que no llança la tovallola. La seva esperança només se sustenta en el gramscià optimisme de la voluntat. És comprensible l’obstinació de Sánchez. Que no llanci la tovallola si no li plau, però el més probable és que li trenquin la cara pressupostària. I, en conseqüència, la cara de la legislatura.

Abans d’abandonar la Moncloa, Mariano Rajoy va deixar oculta al despatx una bomba de kryptonita. Va abdicar de la seva responsabilitat d’estat i va endossar als jutges el conflicte català, un assumpte que en realitat no competeix als tribunals. Però una vegada activada, la bomba no té botó d’aturada.

Notícies relacionades

Un cert estament judicial creu haver sigut ungit com l’últim vigilant de la frontera de l’Estat. La desídia del Govern de Rajoy el va fer creure que aquest era el seu rol històric. I en el seu acompliment pesa més la lògica de l’escarment que la de la reparació. Només així s’entén la desproporció de les penes sol·licitades per la Fiscalia als líders del procés.Aquests van trencar sens dubte la llei. Sens dubte també, no van fer servir mai la violència. Potser algun fantasiegés amb ella, qui sap, però la fantasia no és matèria penal.

La temptació natural d’un supervivent com Sánchez serà allargar tant com pugui la legislatura. Però sense Pressupostos es veurà abocat a les urnes, sota pena de coure’s a l’olla de la impotència. Tret que el pols entre el PP i Cs pel podi del radicalisme de dretes li aconselli esperar que els seus rivals surtin sense remei del quadrilàter de la centralitat.