Ensenyar a estimar

Sovint em pregunto què diferencia les persones amb alegria de les pessimistes. Sé que paradoxalment una dosi de pessimisme, donar el món per perdut, creure que el més probable és que tot sigui un desastre fem el que fem, és necessària per trobar satisfacció en la vida. Entenc que les expectatives altes ens condueixen irremeiablement a la decepció i la malenconia i procuro aplicar-me la recepta, però no n’hi ha prou amb la teoria per executar bé la pràctica. Hi ha alguna cosa més. Recorro llavors a la sociologia, em dic que és herència, que els qui venim de famílies de perdedors de la guerra, carreguem amb una genètica menys propensa a disfrutar, ja que portem el temor de la gana i de l’infortuni inscrit a les cèl·lules. Però no és cert. Hi ha gent negativa també entre els que van néixer en l’abundància i el falten raons per tenir por.

Avui, després d’haver tingut a prop durant gairebé set anysJavier López de Lamadrid, que ens va deixar la setmana passada als 85 anys, crec que l’alegria és qüestió de voluntat i disciplina, però, abans que res, és una decisió moral presa segons els teus valors més arrelats. Si consideres que ets alguna cosa més que un individu, que formes part d’un col·lectiu com una cama o un braç formen part del cos, ni més important ni menys, faràs el possible perquè aquest cos mantingui l’equilibri i es mogui amb gràcia i vigor. Si vas aprendre que emparar els vincles amb els altres ja siguin família, amics, empleats, veïns o mers coneguts, és prioritari en la vida, faràs el precís per sobreposar-te als negres pensaments per no carregar-ne la comunitat. Si et van ensenyar que la teva contribució al total d’alegria global és imprescindible, et prohibiràs delectar-te en les pèrdues i les ensopegades que sobrevinguin i t’esforçaràs per mirar endavant i passar per la vida com per un jardí en què no hi deixa d’haver motius per sorprendre’s perquè tot és capital i alhora, res ho és, si viatges acompanyat. Gràcies per deixar-me acompanyar-te, Javier, en aquests anys i sobretot, gràcies per haver-me estimat. No hi ha ensenyament més preciós.