Editorial

Precarietat estable

El PSOE consolida el seu avantatge i la dreta es fragmenta, però cap bloc podria formar majories absolutes clares, segons el baròmetre del GESOP

2
Es llegeix en minuts
olerin45595120 madrid  24 10 18  sesion de control al gobierno en el congre181024202803

olerin45595120 madrid 24 10 18 sesion de control al gobierno en el congre181024202803 / JOSE LUIS ROCA

El baròmetre del GESOP d’octubre indica que el PSOE de Pedro Sánchez consolida el seu avantatge i la dreta es fragmenta amb l’entrada de Vox a l’arena parlamentària, però cap bloc podria formar majories absolutes clares. No hi ha en aquest moment grans incentius per a un avenç electoral, almenys fins que la imminent convocatòria a Andalusia no reveli un canvi substancial de tendència que les enquestes ara per ara no detecten. PSOE PP, per aquest ordre, serien els primers partits del Congrés, però no podrien formar majories amb els partits que tenen més pròxims ideològicament sinó, en tot cas, trencant aquests blocs o amb un acord entre si. Cosa poc probable vista l’experiència traumàtica del 2015 i el 2016 o l’enfonsament de la CDU i de l’SPD a Alemanya, el gran exemple citat sempre com a model d’aquest tipus de gran coalició.

Entre els partits sorgits en els últims anys, les expectatives somriuen ara a Ciutadans ,que, amb les seves successives contorsions, continua acaparant el creixement més gran respecte a la convocatòria del 2016. A Podem no li proven bé els seus exercicis de responsabilitat, tot i que aquest és precisament un motiu per continuar exercint-la. Les mesures estrella dels Pressupostos reben un recolzament aclaparador, fins i tot entre els votants dels partits actualment en l’oposició. No hi ha, doncs, novetats destacades, tot i que el desig d’acudir a les urnes creix i el Govern n’hauria de prendre nota, així com de la possibilitat que en una hipotètica nova legislatura la coalició més estable imaginable ara per ara seria precisament entre el PSOE i Ciutadans.

En aquest context, la radiografia demoscòpica del moment presenta dues tendències que s’han d’observar amb deteniment. La primera és la creixent distància entre les opinions públiques del conjunt d’Espanya i de Catalunya en matèries tan sensibles com el tracte als presos preventius del procés o la posició de la fiscalia en el procediment judicial. És un símptoma tan o més significatiu que el recolzament que rebi la independència o la hipotètica celebració d’un referèndum. Aquesta dissonància complica molt la política de qualsevol Govern a Espanya, sigui del signe que sigui, i l’actuació a Catalunya dels grans partits a la Cambra baixa. Mereixeria una reflexió igual que la mereixeria la irrupció de Vox al Congrés dels Diputats, que hauria de tenir l’efecte contrari del que està tenint: moderar el centredreta en lloc d’entrar en una licitació que, com ja s’ha vist en altres països europeus, és vana.