L'exhumació del dictador
Franco, encara sota pal·li
El dret canònic indica que només es pot enterrar en basíliques cardenals, bisbes o papes, però, ai, amb el clergat hem topat.
franco
La idea d’enterrarFranco al Valle de los Caídos va ser una ocurrència del llavors president del Govern, Carlos Arias Navarro, el Carnicerito de Málaga, amb l’aquiescència del rei Joan Carles, l’emèrit. El dictador no havia disposat res en aquest sentit, mentre que la seva esposa, Carmen Polo, preferia que el sepultessin a la capella privada del cementiri de Mingorrubio, al municipi d’El Pardo. És un lloc digne i discret, sens dubte la millor solució si el cadàver arriba a exhumar-se, on el general reposaria al costat de la vídua i altres pròcers del règim, com el mateix Arias i l’almirall Carrero Blanco.
No obstant,la precipitació del Govern de Sánchez–ara es porta molt la política de símbols–, a l’haver disposat el trasllat sense tenir lligat i ben lligat on inhumar-lo, pot resultar en la incongruència de tenir el dictador a l’Almudena, en ple centre de Madrid, convertida en un santuari de amb cues de turistes davant la portalada menjant gelats. La intransigència de la família no ens hauria d’estranyar; és una estirp educada en la supèrbia i el menyspreu, que va creure el país com el seu ‘cortijo’. Però ¿i l’Església? Només s’ha senti una veu assenyada i noble, la del bisbe de Girona, Francesc Pardo: “No seria correcte enterrar Franco en un temple religiós, especialment si la població ha patit les conseqüències del dictador”.
L’assumpte pinta regular llevat que el Vaticà deixi de rentar-se les mans i de reprendre la relliscada de la ministraCarmen Calvoamb una estirada d’orelles. El dret canònic indica que només pot enterrar-se en basíliques cardenals, bisbes o papes, però, ai, amb el clergat hem topat. La memòria és curta i oblida que a Franco el portaven sota pal·li, com a la Mare de Déu i als sants, i que les pessetes portaven encunyada la consigna“cabdill d’Espanya per la gràcia de Déu”. Franco i la jerarquia catòlica van ser una sola cosa, i durant 40 anys Espanya es va veure embolicada en un “totalitarisme diví” que va impregnar els usos, els costums i fins la mera supervivència. Ben mirat, l’haurien de sepultar al Vaticà.
