Nova bretxa entre Trump i Europa

L’anunciat pla del president nord-americà, Donald Trump,d’abandonar el Tractat de Forces Nuclears d’Abast mitjà (INF, en anglès) del 1987, pedra angular de la seguretat i del desarmament nuclear europeu, ha obert una nova bretxa entre els Estats Units i Europa. La majoria delsaliats europeus, com el ministre alemany d’Afers Exteriors, Heiko Maas, han advertit a Washington que rescindir el tractat soscavarà greument la seguretat europea.

L’anunci fa presagiar que Washington renunciarà a renovar el Tractat de Reducció d’Armes Estratégiques III (START-III), que expira el 5 de febrer del 2021, malgrat la proposta de Moscou de prorrogar-ne la vigència. L’expiració de l’START-III deixaria a les dues majors potències nuclears sense cap acord vinculant per limitar el seu arsenal per primera vegada des del 1972. Existeix el greu risc que Trump porti al col·lapse el règim de controld’armes estratègiques i obri una nova cursa armamentística nuclear, tal com adverteixen el conservador suec Carl Bildt i l’expresident soviètic Mikhaïl Gorbatxov.

La cancel·lació del tractat de míssils d’abast mitjà eliminarà les prohibicions vigents sobre aquest tipus d’armament que han de respectar Washington i Moscou. Això permetria a Rússia fabricar i desplegar sense restriccions míssils d’abast mitjà (500-3.500 quilòmetres) el blanc potencial dels quals seria Europa, no els EUA. L’eventual instal·lació en territori europeu de míssils nord-americans d’abast mitjà, una cosa que cap Estat europeu accepta, augmentaria els riscos europeus, ja que convertiria aquests països en un objectiu militar rus.

Advertències

En la reunió a porta tancada de l’OTAN del passat 25 d’octubre, on els EUA van explicar els seus plans, Bèlgica, Holanda i altres països van avisar a Washington que si intentaven instal·lar de nou míssils nuclears en territori europeu es produirien massives protestes ciutadanes com ja va passar en els 80, quan les protestes contra el desplegament dels míssils Pershing i Cruise van provocar la caiguda del Govern alemany i l’enlairament polític dels Verds.

El Tractat INF de míssils d’abast intermitjà va ser firmat pel president nord-americà Ronald Reagan i el líder soviètic Gorbatxov el 1987 i va implicar la destrucció de tots els míssils balístics i de creuer de llançament terrestre amb un abast d’entre 500 i 3.500 quilòmetres que posseïen els EUA (846) i la URSS (1.846), així com els seus sistemes de llançament, sota un estricte sistema de verificació i inspecció. Aquest és l’únic tractat de desarmament de l’època de la guerra freda que continua en vigor, després que els EUA abandonessin el 2002 el Tractat de Míssils Antibalístics (ABM) del 1972.

Washington acusa Moscou de violar el tractat INF des del 2014 per les proves i el desplegament del míssil de creuament Novator 9M729 (denominat SSC-8 per l’OTAN), mentre que Rússia assegura que el seu abast és substancialment inferior a 500 quilòmetres. Moscou, per la seva part, acusa als EUA de violar el tractat pel desplegament de les bateries de l’escut antimíssils a Polònia i Romania, que també poden llançar míssils de creuer Tomahawk amb un abast entre 1.250 i 2.500 quilòmetres.

Objectiu real

Més enllà del petit número dels controvertits míssils russos que el Pentàgon estima que Moscou ha desplegat,l’objectiu real de l’abandonament nord-americà del tractat INF és tenir les mans lliures per desenvolupar míssils d’abast mitjà per contrarestar les amenaces que considera que planteja la Xina a l’Àsia. L’actual conseller de Seguretat Nacional nord-americà, John Bolton, principal instigador de l’abandonament del tractat, ja va advocar en una tribuna a The Wall Street Journal el 2011 per prescindir d’aquest tractatThe Wall Street Journal si no s’aconseguia que la Xina s’hi sumés sota el títol esclaridor Un tractat de míssils de la guerra freda que ens està fent mal.

Notícies relacionades

Bolton reitera a Putin que els EUA es retiraran del pacte nuclear de mitjà abast

¿Per què es protegeix els fumadors?

Bolton, un falcó de la presidència de George W. Bush que va ser recuperat per Trump a l’abrilfalcó, és contrari per principi als acords de control d’armament, perquè estima que restringeixen la lliure sobirania i capacitat d’actuació dels EUA. Bolton també és el principal opositor a prolongar l’START-III i el fet que el tractat fos firmat per Barcak Obama sembla oferir a Trump un al·licient addicional per rebutjar estendre’n la vigència.

L’estratègia de Trump per disposar teòricament de més capacitats militars a l’Àsia davant la Xina es realitza a costa d’un greu deteriorament de la seguretat europea, tal com reconeix John Wolfsthal, exassessor d’Obama. No només deixa Rússia amb les mans lliures per desplegar míssils d’abast mitjà, en lloc de pressionar perquè respecti el tractat, sinó que a més augmenta la divisió en el si de l’OTAN, un altre regal per a Moscou.