Polèmica al Lliure

He vist...

Entenc el col·lectiu d'actors negres de Catalunya i també la llibertat creadora del director d''Àngels a Amèrica'

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp45679617 icult181030123435

zentauroepp45679617 icult181030123435 / Felipe Mena Teatre Lliure

He vist fins a tres Hamlets negres. Dos d’ells, fills d’una blanquíssima Reina Gertrudis. He vist a Juli Cèsar, Marc Antoni i Marc Brut, negres els tres. I he vist Cèsar, Antoni i Brut fets per actrius amb uniforme militar. He vistDenzel Washington, negre, interpretant Ricard III, blanc, nascut a Leicester, Anglaterra, el 1485. He vist un Cyrano xinès formant en les tropes dels cadets de la Gascunya. He vist un anglès, més anglès que el formatge anglès, fent de vietnamita. He vist un Manelic negre. He vist una Marilyn Monroe negra i una Eliza Doolittle índia. He vist negres a dues nenes concebudes blanques: la Cosette d’'Els Miserables’ i Annie, l’òrfena pèl-roja. He vist un Rei Lear negre, pare de tres filles blanques. I uns altres dos Lear, fets per actrius,sense dissimular, ans al contrari, ni el seu gènere ni la seva condició de dona apoderada. He vist Bernarda Alba i les seves cinc filles interpretades per homes amb pèl al pit. He vist Pep Cruz de negre Otel·lo. He vist Joel Joan de transvestit complagut. “He vist coses que vosaltres no creuríeu. Moments que es perdran en el temps com llàgrimes a la pluja”. ¿No és això el teatre, en definitiva?

Notícies relacionades

No he vist encara la funció del Lliure d’'Àngels a Amèrica' en la qual un actor blanc interpreta un personatge concebut per l’autor com a negre. Però he llegit la polèmica sobre això. Entenc el pas endavant del col·lectiu d’actors negres de Catalunya que lamenten perdre una nova oportunitat de fer patent en escena no ja la seva condició d’actors, sinó la de membres d’una societat catalana cada vegada més diversa i plural. L’entenc i la subscric. Però entenc també la decisió lliure del director de l’espectacle per, en nom d’aquesta llibertat creadora, escollir els actors que consideri més adequats al servei de la història que vol explicar. La pregunta potser és: ¿estem davant d’una polèmica d’origen racial, social, laboral, artística, purament testimonial?

Lamento reconèixer que no tinc la resposta.

Temes:

Teatre Lliure