Una pregunta: ¿soc vell o soc gran?

Fa uns quants dies ens han fet saber que s’ha de celebrar –probablement ja s’ha celebrat– el Dia Internacional de les Persones Grans. ¿Que potser la paraula ‘vells’ ha sigut classificada com a no correcta, discriminatòria, pejorativa?

No dubto que l’expressió "gent gran" s’ha implementat amb molt bona intenció, però no hi estic d’acord. La vellesa és respectable mentre que la 'grandesa' d’una persona pot ser discutida. Molta gent gran ha fet barbaritats. Hi ha gent gran impresentable.

La vellesa, en principi, no és partidària de l’agressivitat, mentre que la llista de persones grans que ha fet, i fa, notables barbaritats, és evidentment llarga. ¿I quina ambició té la majoria de la gent vella? Poder sobreviure pacíficament.

Em recordaran que hi ha persones a qui no els agrada que els diguin "vells". Ho comprenc i ho respecto. Però penso que és molt adequat, i saludable, acceptar els fets.

Jo sé que soc un vell i, naturalment, no faig cap esforç per dissimular-ho, per mantenir una certa salut mental.

Reconec que no és fàcil ser vell. Al nostre voltant es multipliquen incentius, propostes que passen de llarg. I, si no passen, ens exposem a rebre una patacada. El progrés explora terrenys de futur amb armes constantment renovades. I si un vell no accepta ser vell es fabrica un notable ridícul.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Hi ha una sentència anònima molt rotunda que em sembla defensable: "Els vells no es fan més savis. Simplement, els vells es van fent més vells". Naturalment, cadascú a la seva manera.

Com cada jove construeix la seva joventut.