Anar al contingut

Arriscades disputes científiques

La guerra dels cranis

JOHN HAWKS HANDOUT

La guerra dels cranis

Jordi Serrallonga

Ciència, fòssils i ambició en la recerca dels nostres orígens més remots

Tolkien, a 'El senyor dels anells’, va imaginar un personatge corcat pel seu tresor: En Gollum. En el terreny de l’evolució humana també hi ha el mite d’en Gollum. Les portades i els titulars de premsa, la fama –des de l’àmbit local a l’escenari mundial–, fan que alguns científics i els seus fòssils siguin els protagonistes d’una acarnissada lluita a la recerca dels nostres avantpassats. 'Joc de trons’, al seu costat, només és un innocent joc de nens.

Fa uns anys enrere, en la gran falla del Rift, un grup d’arqueòlegs  i paleontòlegs –emparats en la nit– van ser responsables de diversos saquejos en els jaciments on teníem permís per investigar. D’entre la runa van aparèixer els fòssils d’un antic homínid. És el que estaven buscant, però les presses van fer que passessin per alt el seu 'tresor'. No va acabar a cops –com en les pel·lícules d’Indiana Jones-, però aquest tipus d’estratagemes, a l’estil de Pierre Nodoyuna, suposa greus revessos acadèmics i personals. ¿No em creuen? Martin Pickford i Brigitte Senut acabaven de descobrir, a Kènia, un extraordinari avantpassat humà: 'Orrorin tugenensis'. Els seus rivals científics els van acusar injustament de profanar l’àrea de treball d’un altre equip i Pickford va acabar al calabós. I és que la ‘guerra dels cranis’ no té cap tipus de mirament.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

La recerca de les baules del nostre llinatge és ciència, però de vegades es veu enterbolida per l’ambició de voler trobar el primer homínid a l’Àfrica, Àsia, Europa... Per exemple, el 1974, després dels descobriments dels Leakey a l’Àfrica Oriental, un equip francoamericà va trobar a Etiòpia les restes de la Lucy ('Australopithecus afarensis’). En aquell moment Donald Johanson va plantejar que la Lucy era la mare de la saga humana i això va contrariar Richard Leakey. Aviat es va produir el xoc entre els dos colossos i va desembocar en un incòmode debat televisiu equiparable al de Kennedy contra Nixon. Johanson i la Lucy van guanyar la batalla mediàtica. Encara ara, ella continua sent una estrella malgrat que la ciència hagi resituat el seu paper en l’arbre evolutiu humà.

La primera guerra dels cranis es remunta a la publicació del primer homínid fòssil africà. Raymond Dart, el 1925, va descriure un crani sud-africà amb atributs simiescos i humanoides. El Nen de Taung ('Australopithecus africanus’) demostrava que Darwin tenia raó: l’origen de la humanitat era simiesc i africà. Però els contraris a veure rebaixada la nostra estirp es van oposar al tresor de Dart i van contraatacar amb un altre crani presentat el 1912: l’Home de Piltdown. Un espècimen de gran cervell trobat a Anglaterra, que ratificava la gènesi europea de la humanitat. La batalla va ser dura i desigual. Finalment, en la dècada dels 50, es va saber que l’Home de Piltdown era un frau –el muntatge d’un crani d’‘Homo sapiens’ amb una mandíbula d’orangutan– i el Nen de Taung, després de 25 anys d’exili, va poder ocupar el lloc que es mereixia. La ciència sempre preval per sobre de la «síndrome d’en Gollum» (ambició i vanitat).