L'Europa sense Merkel

¿Què passarà quan Angela Merkel se’n vagiAngela Merkel? La pregunta genera incertesa, fins i tot entre els seus principals crítics, i deixa l’eix francoalemany coix en un moment crític. La cancellera alemanya, que ha dirigit amb rigor i extrema ortodòxia l’economia més gran de l’eurozona durant els últims tretze anys, ha sobreviscut a tres presidents dels Estats Units (Bush, Obama i Trump), a quatre primers ministres francesos (Chirac, Sarkozy, Hollande i Macron), a quatre premiers britànics, a cinc grecs i a set italians, a més d’a sis presidents del seu rival alemany SPD, inclòs Martin Shulz.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Durant la crisi de la zona euro, que es va iniciar el 2008, no hi ha hagut cimera o reunió transcendent en la qual Merkel no hagi tingut un paper central, tant per aconseguir un acord, com per torpedinar avenços en la construcció de l’eurozona. El difícil equilibri entre mantenir el recolzament intern de l’electorat alemany i prendre les decisions necessàries per mantenir el projecte europeu no sempre ha sigut harmoniós. La medicina de l’austeritat, aplicada amb rigidesa especialment a Grècia, va estar a punt de carregar-se l’euro i va generar una onada d’indignació que va passar factura a l’europeisme. 

No obstant, s’ha de reconèixer que Merkel s’ha vist en la tessitura d’haver de mantenir a la superfície i en solitari l’arquitectura europea i la seva moneda, que havien nascut incomplets d’origen. La cancellera, amb les seves llums i les seves ombres, va demostrar valentia i talla política el 2015 a l’obrir les portes d’Alemanya a un milió de refugiats que fugien espaordits de la guerra de Síria, cosa que li va causar una forta erosió a Alemanya i va donar ales a l’extrema dreta. Fa tot just una setmana, va ser ella l’única mandatària europea que va vetar la venda d’armes a l’Aràbia Saudita després de l’assassinat del periodista Jamal Khashoggi. Els reptes a què fa front Europa són majúsculs: el brexit, l’auge dels populismes, la deriva italiana, els fluxos migratoris. Més que mai, es necessiten lideratges forts. La incògnita és què vindrà després de Merkel quan en política, prendre la decisió correcta no cotitza a l’alça a les urnes.