Els sindicats, enfrontats a la Generalitat

Un dels efectes de la crisi i de la política restrictiva del Govern d’Artur Mas van ser les retallades patides pelsfuncionaris  de la Generalitat en relació amb les pagues extraordinàries dels exercicis del 2012, 2013 i 2014. Després de moltes negociacions i d’haver quedat aparcat pel Parlament l’últim tram del 2012, finalment es va abonar el 20%es va abonar el 20% que quedava pendent durant la vigència de l’article 155. Fa més d’un any, els sindicats i la Generalitat van arribar a l’acord de recuperar durant el 2018 un mínim del 10% de la paga extra del 2013, al mateix temps que s’iniciava el calendari del retorn de la totalitat del que es devia.

Però en la Mesa General de la Funció Públicael conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró ha anunciat que no només no hi haurà cap pagament el 2018, sinó que la fragmentació de la devolució s’allargarà fins al 2026fins al 2026. Una autèntica gerra d’aigua freda a les demandes laborals, amb una mesura que s’escuda en la infradotació de la Generalitat, en els límits de la llei d’estabilitat pressupostària i en la falta de pressupost autonòmic. Els sindicats, amb raó, s’han sentit "indignats i maltractats", en desigualtat de condicions amb la resta de servidors públics espanyols. Més enllà de les excuses habituals, la Generalitat –més preocupada pel procés que per establir polítiques socials– hauria de reconsiderar una decisió injusta que pot provocar importants protestes en un futur immediat.