Petit observatori

Elogi dels brindis discrets

He patit algun brindis lamentable amb braços que xoquen i es barregen

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp41114361 freixenet171128214939

zentauroepp41114361 freixenet171128214939 / JUAN MANUEL PRATS

Els divendres que decidim anar a menjar al restaurant Lázaro solem trobar allà una família de tres persones: una parella i una persona gran, que pot ser la mare d’ell o d’ella. No som curiosos, ni els uns ni els altres. Això sí, és agradable saludar i compartir alguna frase de tant en tant. Veig que aquelles tres persones tan discretes com amables, abans de començar a menjar alcen discretament les seves copes i insinuen un brindis. Aquest acte familiar m’emociona.

El 'brindis’ és una paraula que, si no m’equivoco, va néixer com un desig de salut. I el gest convé que sigui discret. Ho proposo perquè he patit algun brindis lamentable amb braços que xoquen i es barregen. Existeix el 'caos bríndic'.

Sembla que hi ha alguna relació entre brindar i 'trincar', que en català vindria a ser beure en actitud festiva. Cada vegada hi ha més 'trincadors'. Hi ha gent que pensa que el brindis no s’aconsegueix si no hi ha un bon soroll que l’acompanyi. El Joan pregunta a una amiga: "¿Ja he brindat amb tu?". "¡No? Doncs, cataclic. ¡Brindem!".

Com que brindar també es diu 'trincar' en català es comprèn que en les celebracions amb un grup de gent animada els braços es disparin perillosament. I si un braç tomba una copa, ¿què passaria? ¡Més festa!

Jo vaig viure a Anglaterra una bona lliçó. Érem mitja dotzena de periodistes i escriptors convidats a rebre un homenatge per la llengua o per la perseverança, no ho recordo. Era un dinar col·lectiu una mica cerimoniós, a l’anglesa. I abans que comencés, un dels periodistes convidats va allargar el braç sobre la taula i assenyalant un platet que tenia a prop va dir en veu alta: "¿I això què és?

Notícies relacionades

L’anglès que presidia el dinar va veure la impertinència –i també la va poder escoltar– i educadament va anunciar: "Senyors, ja poden començar a menjar".

Sempre he admirat la singular ironia dels britànics.

Temes:

Restaurants