Canvi al Brasil

Perdre eleccions

El mapamundi comença a mostrar un dibuix de populisme d'ultradreta d'alt voltatge que es va traçant com un joc de línia de punts. Hem de triar bé les nostres eleccions si no volem perdre-les

1
Es llegeix en minuts
Flanked by his wife Ana Estela  left  and running mate Manuela d Avila  Workers  Party presidential candidate Fernando Haddad pauses during his concession speech while his staff and supporters cheer him on  in Sao Paulo  Brazil  Sunday  Oct  28  2018  Brazila  s Supreme Electoral Tribunal declared far-right congressman Jair Bolsonaro the next president of Latin Americaa  s biggest country   AP Photo Andre Penner

Flanked by his wife Ana Estela left and running mate Manuela d Avila Workers Party presidential candidate Fernando Haddad pauses during his concession speech while his staff and supporters cheer him on in Sao Paulo Brazil Sunday Oct 28 2018 Brazila s Supreme Electoral Tribunal declared far-right congressman Jair Bolsonaro the next president of Latin Americaa s biggest country AP Photo Andre Penner / Andre Penner (AP)

Si sempre m’incomoda veure polítics en campanya electoral agafant nens en braços i exhibint-los per demostrar humanitat, les imatges que hem vist aquests mesos del president electe del Brasil, Jair Bolsonaro, afegint gestos i paraules explícites de violència són oprobioses. ¿Com es pot ensenyar a una nena de 4 anys a fer el gest de disparar? ¿Com es pot mantenir aquest diàleg amb un nen de 8 anys obscenament vestit de policia? “Saps disparar? ¿Saps disparar trets? Doncs dispara. Els policies han de disparar”.

¿Què hem fet malament perquè això es produeixi amb tanta naturalitat? ¿Com pot ser que gestos com aquests s’entenguin com una demostració de solvència, de capacitat per resoldre problemes? ¡Sobretot quan un d’ells és precisament el de la violència! El 2017 es va batre el rècord d’assassinats al país, amb un total de 63.880 víctimes (175 persones al dia), segons l’oenagé Fòrum de Seguretat Pública del Brasil. La violència només genera violència, i això ens ho ha ensenyat la història al llarg dels segles, mentre semblem condemnats a repetir-la.

També em pregunto com pot ser que aquí acceptem sense patir que venguem armes a l’Aràbia Saudita (sabent bé on acabaran, amb efectes directes i col·laterals, sens dubte) per l’existència d’un contracte econòmic. No minimitzo la repercussió de la cancel·lació, però m’avergonyeix la incapacitat de qüestionar-lo i de buscar alternatives a aquest “negoci”.

Notícies relacionades

Diu Bolsonaro_ “Les armes són inherents a l’home i a la seva defensa. És a la Bíblia”. M’agradaria explicar-li que no en la meva. O que s’acosti a veure el bisbe Casaldàliga i l’hi expliqui en la seva pròpia llengua. Algú que respecta tan poc la vida és lògic que parli de les dones com ho fa o que li importi un rave el futur de l’Amazònia –diu que prioritza el “progrés”– i de les comunitats indígenes que hi habiten.

El mapamundi comença a mostrar un dibuix de populisme d’ultradreta d’alt voltatge que es va traçant com un joc de línia de punts, ara aquí, ara allà. Hem de triar bé les nostres eleccions si no volem perdre-les.