Pristina neteja

És difícil triar la declaració més estrambòtica de Manuel Valls, tot i que n’hi ha una que té tots els números per ser la guanyadora. “Ser republicà no és oposar-se a la monarquia, sinó a la tirania”. L’haurien de gravar en una d’aquestes rajoles barcelonines que Valls ha triat com a emblema de la precampanya. I després, ha posat exemples, els de sempre, els més tòpics, per demostrar que un republicà no és necessàriament un demòcrata. Veneçuela. Sí, per descomptat. O el Brasil. També entra en la llista el Brasil, que Valls s’ha afanyat a comparar amb Catalunya, per tot això dels populismes que van a l’alça. Com si ell no hagués dit fa cinc anys –i ara ho nega– que "els gitanos tenen modes de vida extremadament diferents dels nostres i és il·lusori pensar que ho arreglarem amb inserció; hem de desmantellar els campaments i portar-los a la frontera, perquè el que ells volen és tornar a Romania".

Hi ha repúbliques que tendeixen al feixisme. I monarquies que també ho fan. Però essencialment, un republicà és algú que s’oposa a la monarquia, tant és com ho disfressem. Però bé, Valls a la seva, sense manies. La capacitat camaleònica del candidat serà un dels atractius dels pròxims mesos. S’adaptarà a tot. Aprofitarà qualsevol circumstància per recalcar que vivim en una tragèdia de tibantor i brutícia, sota el prisma únic de la pristina neteja del patriota antinacionalista, del republicà monàrquic, de l’oxímoron roig.