Geometria variable

¿Com se surt d'un empat etern?

És significatiu que Oriol Junqueras (ERC) i Miquel Iceta (PSC) siguin dos líders que pugen en una enquesta de GESOP per a EL PERIÓDICO

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp42698137 el ple del parlament el 28 de mar  de 2018  horitzontal   pe180328103622

zentauroepp42698137 el ple del parlament el 28 de mar de 2018 horitzontal pe180328103622 / Pere Francesch

L’enquesta de GESOP per a EL PERIÓDICO diu quatre coses. Una, el secessionisme continua dividint Catalunya. Dos, hi ha erosió de l’impuls independentista. Tres, malgrat això, el secessionisme podria tornar a obtenir una raspada majoria absoluta. Quatre, l’única solució a l’empat permanent passa pel diàleg transversal.

Vegem-les. Els no independentistes es refermen: 52,8%, i creixent, contra 45,9%, en lleugera baixa. El 54,9% creu que el procés és negatiu per a la convivència. El 56,6% creu que el més útil seria millorar l’autogovern i només el 34,8% aposta per la separació. És fals que una gran majoria exigeixi un referèndum d’autodeterminació; el demana el 42,4%, però un 27,2% prefereix un referèndum per tenir més autonomia i un altre 26,5% no desitja cap consulta. I ni més ni menys que el 68,4% nega que –com diu Quim Torra– l’1 d’octubre justifiqui una declaració d’independència. Està clar que el secessionisme ja no està en el seu zenit i que no té el terreny abonat.

Així, si es convoquessin eleccions, els no separatistes tindrien un 50,8% dels vots, comptant els comuns (un 43,3% sense ells), i els independentistes un 47,2%, un descens només de dècimes. No obstant, per la llei electoral vigent (l’espanyola) els secessionistes tindrien més de 68 escons (majoria absoluta), i els contraris, entre 61 i 67.

¿Per què aguanta el secessionisme? Pel mite i l’entossudiment de la dreta espanyola. Hi ha poca confiança en una solució positiva (més autonomia real). També pels presos, perquè el 80% creu que haurien d’esperar el judici en llibertat.

¿Com se surt d’aquest etern empat –eleccions del 2012, plebiscitàries del 2015 i les recents del 2017– que l’enquesta confirma? Que un bloc s’imposi a l’altre amb claredat sembla una quimera. La sortida racional seria obrir un diàleg transversal que permetés avançar cap a un pacte de més autogovern. L’enquesta indica que comença a ser possible.

L’escalada d’ERC

En el sobiranisme avança ERC, que guanya fins a 9 escons, mentre que JxCat en perd fins a 12 i la CUP en puja 5 o 6 (els que Puigdemont els va prendre el 2017 amb la seva campanya des de l’exili). I Junqueras, que fuig del maximalisme, és el líder més valorat, amb un 6,2, mentre que Puigdemont (4,7) perd l’aprovat per primera vegada.

En el no independentisme baixa el PP, Cs (5 o 6 diputats), els comuns es queden igual i el PSC puja entre 6 i 7 escons. ¿Efecte Sánchez? ¿Tercera via? La veritat és que el PSC en intenció directa supera Cs i Miquel Iceta obté una nota de 4,6, gairebé idèntica a Puigdemont (notable per a un constitucionalista) i superior a la de Torra (4,4) i Arrimadas (2,9)

Notícies relacionades

¿Hi pot haver un pacte ERC-PSC-ECP, un tripartit liderat per ERC? Els números podrien sortir (entre 68 i 72 escons segons l’enquesta), però no és possible. Junqueras és a la presó, ERC no vol sortir del dogma i no agradaria ni als electors del PSC ni als d’ERC.

Ara com ara, el pacte de govern és impossible... però l’inici del diàleg és imprescindible. Potser urgent. Fins i tot electors de JxCat i de Cs no ho veurien malament.