Coses simples

Des de ja fa un temps tinc la sensació que activitats quotidianes, que abans podia fer sense pensar, ara se m’estan sofisticant en excés, per exemple, prendre una cervesa o un cafè. Sempre m’han agradat més la cervesa que el vi i el cafè més que el te. A la preferència pel sabor, se li afegia que eren gustos més fàcils de complaure.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

La vida ja és bastant complicada, per això és fantàstic que hi hagi coses simples i poc pretencioses, com és prendre una cervesa en un local. O ho era. Demanes una canya mentre els que bevien vi reflexionen amb el dit pujant i baixant per les pàgines de la carta. I els pot passar que, malgrat aquest llarg procés de decisió, la cosa surti malament. Ara soc jo la que a molts locals també es troba enfrontada a una extensa carta de varietats de cervesa, amb líriques descripcions de les seves qualitats i sabors. Sona tot molt bé, però jo només vull una cervesa, rossa, fresca i amb la seva escuma. Així de simple. Si intento esquivar la carta i demano directament una cervesa rossa em pregunten si la prefereixo més afruitada, més amarga, o amb un fons de flors. Totes tres opcions em semblen fantàstiques, mentre estigui fresca i tingui escuma. Toca, doncs, decidir. ¿I si m’equivoco com els passa als dels vins?

El mateix passa amb el cafè. Sempre l’he considerat una beguda calenta superior al te perquè no havies d’escollir entre desenes de tipus ni necessitaves un rellotget per mesurar el temps. Aquest matí, a la cafeteria en què solc treballar, l’amo m’ha preguntat si volia provar una nova varietat de cafè més axocolatada, però que, si ho preferia, també en tenia una de més afruitada, tot i que ja s’ha adonat que a mi em va més la primera perquè s’ha fixat que el cafè m’agrada menys àcid. No en tenia la menor idea, però si ell ho diu deu tenir raó. He tastat el cafè amb el puntet axocolatat i estava molt bo; també ho està el de cada dia. Però tot i que provi de resistir-m’hi i no vulgui entrar en el joc, demà dubtaré entre demanar el de sempre o l'axocolatat. S’ha acabat l’edat de la innocència cafetera. No hi ha marxa enrere.