Immersió esquizofrènica

Tants anys explicant a les mares marroquines que els convenia més anar a classes de català que de castellà perquè era la llengua del lloc i dels seus fills i que al sortir al carrer es trobarien vivint en barris on la llengua de Rodoreda era anecdòtica o, tot i que fos present, que a elles no se’ls dirigissin més que en la de Cervantes. Anar pacientment a classe per aprendre la llengua que els havien explicat que era la d’integració i trobar-se que en la vida real era del tot virtual. ¿Qui li parla català a una dona amb mocador? Tants anys fent pedagogia, explicant que si els seus fills aprenien a viure en la nostrada llengua això els aniria a favor sempre... Imposar a dones adultes l’idioma que no demanaven aprendre, no deixar-les elegir perquè les analfabetes, les rurals, les immigrants enfonsades en capes i capes de teles, no tenen dret a decidir sobre la seva pròpia educació en un país democràtic com el nostre.

I malgrat tot jo vaig creure en tot això, vaig convèncer moltes mares de la necessitat d’incorporar-se a la catalanitat, els vaig explicar que l’escola catalana era un vehicle d’inclusió. Ho havia sigut per a la immigració castellanoparlant, ¿com no ho havia de ser per a nosaltres? Que sí, que sí, que el català és útil, que no, que no, que els alumnes no tenen cap dèficit en l’adquisició del castellà. Després d’anys de sentir que teníem un model d’èxit (malgrat les escandaloses xifres de fracàs escolar), ara ens diuen que s’ha de "flexibilitzar" la immersió apel·lant a la "composició lingüística i cultural del nostre país". Dic jo que aquesta composició no deu haver canviat gaire des de l’últim tripartit quan el mateix Bargalló era conseller d’Ensenyament i promovia, sense dubtes, el sistema que ara li sembla massa rígid.

Notícies relacionades

Educació defensa el reforç del castellà en escoles d'algunes zones

Euskadi, la vida continuarà igual

Ens diuen que hi haurà més hores d’anglès sense que ens expliquin com es fa perquè uns quants milers de mestres i professors adquireixin de sobte competències de nadiu en una llengua estrangera. I a sobre se’ns diu que s’introduiran les llengües dels alumnes com l’àrab. I vet aquí la paradoxa: el conseller sap perfectament que la majoria dels descendents de marroquins a Catalunya tenim com a llengua familiar l’amazic, la tercera més parlada a Catalunya, però és en terres de cultura oprimida i idioma perseguit i minoritari on aconseguiran el que no van aconseguir al Marroc dèspota i autoritari de Hassan II: arabitzar-nos i islamitzar-nos. Visca la solidaritat entre llengües petites, visca la defensa de les llengües invisibles i marginades.

Durant el tripartit es va desplegar un programa d’ensenyament de l’amazic a les escoles, es van crear materials, hi havia entitats que es van formar i van preparar per dur a terme aquesta tasca. Ara estan del tot oblidades. Ara convé més promoure l’àrab, el mocador i l’islam a l’escola. Qui m’ho anava a dir, tants anys després d’emigrar, que seria aquí on em tornarien a la tribu.