La ouija del procés

Morts. Un any després de la independència de cartró pedra, el procés s’enreda en una sessió espiritista. Dos oficiants de la intelligentsia sobiranista invoquen els morts. Agustí Colomines, ideòleg de capçalera de Puigdemont, treu la ouija a la televisió: "Si decideixes que no vols morts, la independència tarda més". I Oriol Soler, agent de l’estat major secessionista, revela a la ràdio la premissa del Govern català davant del’1-O: “Si hi ha morts no serà culpa nostra”

Colomines i Soler no es dirigeixen als morts que no hi va haver, és evident. Convoquen els que hi podria haver hagut i potser els que hi podria haver en una eventual recrudescència del conflicte català. ¿Pensen els oficiants en la reacció a la sentència del judici per rebel·lió? ¿En el momentum de Torra?

Crida l’atenció que aquesta vocació espiritista s’hagi despertat després del fracàs de l’unilateralisme. A la revolució dels somriures li sortien en ocasions els ullalsrevolució dels somriures, però fins ara no havia recorregut a la nigromància. La ouija entra en escena coincidint amb la confluència de tres vectors. Un, la voladura de la unitat independentista. Dos, el clivellament del magma convergent, un cos polític abans vigorós gràcies a la centralitat, el lideratge, el clientelisme i el dopatge de la corrupció. Tres, la revalorització d’Espanya en el nucli de la UE com a conseqüència del desafiament ultra d’Itàlia  i la deserció del Regne Unit.

'Realpolitik' o fonamentalisme

En aquest quadre, és convenient no confondre conceptes. L’unilateralisme ha fracassat, però l’independentisme conserva dos milions de vots, un capital enorme. Per ell batallen entre si els pragmàtics de Junqueras (pragmàtics avui, no ahir) i els irredempts de Puigdemont.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

La disputa per l’hegemonia nacionalista es veu afectada per algunes incògnites determinants. ¿Quants d’aquests votants se senten defraudats per les falsedats amb què la direcció delprocésva acolorir el seu full de ruta? ¿Els disgustats s’inclinaran per la realpolitik o pel fonamentalisme? ¿Quin bàndol traurà més profit del xoc emocional del judici de l’1-O?

La ouija del procés té feina.