Petit observatori

Paraules d'un modest intrús

He tingut la sort d'entendre que aquest món no és el meu món, que soc, simplement, un intrús

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp10872133 barcelona 01 07 2009 calor en barcelona pareja besandose en 181027154621

zentauroepp10872133 barcelona 01 07 2009 calor en barcelona pareja besandose en 181027154621

Fa pocs dies em sembla que vaig cometre una impertinència. Deia adeu a una noia i tinc la sensació que vaig acostar massa els meus llavis als seus.

Avui tothom es besa, quan arriba o se’n va. Els homes i les dones. En la meva joventut això no passava. Llavors un petó era important, estava reservat als amants o als familiars.

Ara el fet de besar-se s’ha convertit en un acte rutinari, gairebé obligat, un gest estrictament social.

Hem inventat els falsos petons, els simulacres de petons, els llavis que s’acosten a altres llavis amb la certesa que no es tocaran, petons que, podríem dir-ho així, són una pràctica de la frustració.

No sé quan va aparèixer, aquest joc social. En altres temps es parlava delspetons robats. Ara no som tant lírics. Sembla ser que als Estats Units es va acudir en una època al puritanisme d’advertir públicament del risc que comportaven els petons com transmissors de microbis.

M’agrada més recordar una cançó de Georges Brassens que diu: "Els enamorats que es besen en un banc públic tenen un aire simpàtic..." Quan jo veig pel carrer una parella d’enamorats  o de persones que es festegen, sento que respiro feliç.

D’altra banda, tinc la sensació que ha augmentat la permissivitat dels pares d’avui. Ja no és estrany el que hauria sigut impensable en altres temps: que un noi i una noia es trobessin sols en una habitació. Hi havia una expressió molt popular: "No perdre de vista".

Notícies relacionades

Hi ha una expressió llatina que afirma que el temps tot ho devora. Ho va dir el savi Ovidi, i sembla que estava parlant del nostre temps. Segurament és cert que el temps és devorador, però sempre apareix un altre temps.

Jo he tingut la sort d’entendre, malgrat la meva edat, que aquell temps no és aquest temps, que aquest món no és el meu món, que soc, simplement, un intrús.