Foto fixa actual dels indepes

1) Ningú més vol anar a la presó. Ningú desitja afegir-se alsfugits a l’estranger. Els que porten les regnes i tenen els llocs de treball del poder compten a continuar aferrats a la primera línia esperant que passi alguna cosa. Ningú sap què s’espera, però sí per a quan, per al judici als encausats.

2) Ningú suporta ser tractat com un traïdor o un covard. Ningú s’arrisca que es cregui que afluixa en relació amb l’objectiu final de la independència, però aquesta ara s’accepta com a més llunyana i sense unilateralitat. Dissimulació general de la complaença còmplice amb la nova situació política que viu Madrid. Ningú vol trencar la tranquil·litat que dona el fet que governi Pedro Sánchez i que l’exigua majoria que el va catapultar sigui un fràgil mur que freni els desbocaments del PP i Cs en relació amb Catalunya. Ningú es planteja deixar depressionar verbalment. Gratitud silenciosa a Sánchez per la seva fina tasca de desacreditar l’acusació de rebel·lió.

3) L’alt cap independentista tem la seva gent. Primer a ERC, en què la radicalitat consubstancial a la majoria dels esperits constitueix una amenaça latent cada vegada que des de dalt s’imposen estratègies de prudència en nom del realisme i al servei d’una possible majoria electoral immediata. Els que administren els residus de Convergència desconeixen el grau d’incondicionalitat sincera de la seva gent respecte a seguir a ceguesCarles Puigdemont. Però no amaina el ressentiment contra Oriol Junqueras, que va decantar per instintiu càlcul partidista que Puigdemont a l’hora de la veritat no convoqués les eleccions antidesastre.  

4) Predomina una por abstracta més àmplia delcabreig silenciós de la gent que primer va ser excitada i més tard decebuda. Se la sap conscient d’haver sigut enganyada. Però hi ha una realitat psicològica decisiva: aquesta base sempre considerarà traïció espanyolista reconèixer una esquerda negativa essencial al seu propi camp.

Notícies relacionades

El Suprem obre judici oral contra els líders del procés

Lesmes assegura que no ha rebut cap pressió política pel procés

En aquestes condicions, ¿com s’avança cap a alguna banda? Tots confien que passarà alguna cosa en el judici, una cosa miraculosa que fixarà per si sola la ruta a seguir. Però l’independentisme intueix que el judici acabarà malament per als seus interessos, tot i que no es descarta que un cop inesperat de justícia desfacil’acusació de rebel·lió tot i que només sigui per evitar una vergonya internacional pesadíssima per a la 'marca Espanya'. Tot i així, les penes i les inhabilitacions serien dures, però permetrien iniciar una nova partida de ping-pong –no perduda, per cert– al voltant delsindults.

No hi ha plans per a després tret de no renunciar a l’objectiu final en un duel entre els resignats possibilistes disposats a guanyar temps governant una etapa autonòmica el mínim vergonyant possible i els que es refugiaran en el deliri de la república latent. Això no serà ni la pau ni el retrobament. Això, si arriba, la nostra generació no ho veurà.