Anàlisi
Exodus
Cap a Europa o cap als EUA, les caravanes de migrants coincideixen en la necessitat de fugir de la pobresa i la violència extrema als seus països
zentauroepp45613851 honduran migrants heading in a caravan to the us travel sta181025180238 /
Durant els últims dies milers de persones s’aproximen a la frontera nord-americana travessant Mèxic. S’amunteguen en improvisats campaments i no accepten els ajuts que els governs els ofereixen. No es fien de les seves intencions. I tenen raó. Mèxic els ha rebut amb repressió i incoherència. Mentre vol un millor tracte per als seus, no fa el mateix per als que arriben. Gent que fuig de la pobresa i la violència extrema que els seus països són incapaços d’alleujar.
Hondurenys, salvadorencs, guatemalencs han empaquetat les seves pertinences i s’han proposat arribar als Estats Units, on es reuniran amb els familiars i amics que ja hi resideixen. Ara #CaravanaMigrante, a l’abril Via Crucis del Migrant. Sempre el mateix objectiu, sempre les mateixes causes, violència i pobresa.
L’agost passat milers de persones començaven un recorregut que tenia com a origen Veneçuela i múltiples destinacions, Colòmbia, Brasil, Equador. Drama humanitari, gana, violència, inseguretat van ser paraules que es van escoltar. De nou milers de persones fugien buscant una vida millor. De nou, es van trobar amb el rebuig dels seus països veïns a acollir-los. Les causes, pobresa i violència.
Somni europeu
Estiu del 2015, llargues files de persones es dirigeixen cap alsomni europeu. A través, primer, de Líbia, després Turquia i els Balcans, Bulgària i Ceuta intenten arribar a Europa, terra de drets i valors. I es troben amb Europa Fortaleza, amb incompliment del dret internacional, amb rebuig i absència de voluntat política d’ajudar-los. Les seves causes, la guerra, el canvi climàtic, la violència, la pobresa.
Mèxic controla la frontera nord-americana, Turquia, l’europea. També el Marroc hi col·labora. Les paraules plataformes de desembarcament, devolucions en calent, repatriacions, formen ja part del nostre llenguatge quotidià. La política migratòria ha quedat reduïda a control, externalització, criminalització. Propostes com el Global Compact sobre Migracions, impulsat per Mèxic i avalat per tothom menys pels Estats Units i Hongria, van més enllà i veuen la necessitat d’una governança global migratòria per poder ser eficaços amb la gestió dels fluxos i respectuosos amb les persones que transiten.
No obstant, els governs desconfien. No volen delegar el seu control sobre el territori, tampoc obrir vies legals d’accés. De nou el control fa la seva aparició. També les disquisicions ètiques sobre si és refugiat o migrant. El problema és la irregularitat, diuen uns; venenterroristes infiltrats, diuen altres. I malgrat doblar els esforços en blindar fronteres, militaritzar-les i tecnificar-les, i de condicionar l’ajuda al desenvolupament a canvi de col·laboració dels països de trànsit, el flux no cessa. “No hi fa res on passem, l’important és que passarem” diu algú entre la multitud.L’èxode és imparable.
