Medi ambient

Ja no n'hi ha prou amb el reciclatge

Som l'espècie més fastigosa del planeta: en només unes quantes dècades ho hem deixat tot brut

1
Es llegeix en minuts
olerin39177163 el prat de llobregat    baix llobregat    05 07 2017   otros181024190137

olerin39177163 el prat de llobregat baix llobregat 05 07 2017 otros181024190137 / JOAN PUIG

Som uns bruts. L’espècie més fastigosa del planeta. En només unes quantes dècades ho hem deixat tot brut. Hem llençat tantes porqueries on no havíem de fer-ho que hem creat illes d’escombraries de la mida de diversos països junts. I continuem fent-ho. També hem sigut uns irresponsables i uns envanits. Tiràvem la brossa lluny, sempre a d’altres. Llançàvem merda a l’espai sideral, on no la vèiem. Quan no veiem les coses, no hi patim. A sobre, som idiotes.

Tot això s’ha acabat. Si han anat últimament a fer un tomb plàcid per la platja, hauran descobert que les vores són plenes d’aplicadors de tampons, bastonets per netejar-se les orelles i ampolles buides. Aquell tipus de coses que a ningú ens ve de gust recollir, sobretot si són d’altres. Coses que ja no estan lluny, sinó, aquí mateix: ens envaeixen. Omplen els estómacs dels animals marins, s’enreden a les potes de les aus, maten milers d’éssers vius, a poc a poc entren a la cadena alimentària i causen estralls en un munt d’espècies, inclosa la nostra. Tot i que nosaltres ens ho tenim merescut.

¿Recorden l’estupor que van sentir la primera vegada que van separar els plàstics de les escombraries generals domèstiques? Jo, sí. No em podia creure que tot aquell volum de residus l’haguéssim generat només nosaltres. Tot i que evitar-ho no és fàcil. Tot està, d’una manera o d’una altra, plastificat.  plastificat. Fins i tot el que no hauria d’estar-ho: la fruita, la verdura, el peix. Porexpan, cel·lofana, tereftalat, polietilè, polipropilè... diferents noms per al mateix desastre. La barata ampolla d’aigua que avui rebutgem seguirà aquí 500 anys després de la nostra mort. O més.

Notícies relacionades

Amb el reciclatge ja no n’hi ha prou. Crec que ha arribat el moment de fer alguna cosa més. ¿I si comencem a anar al mercat amb els nostres propis envasos? Passar-nos a la safata reciclable de fusta o de cartró o del que sigui. ¿O és que una espècie capaç d’inventar la cirurgia ocular, els viatges espacials i la 'Cinquena simfonia' no serà capaç de mantenir net el terra que trepitja?