Tòpic cultural

Pensar és el més normal

Fa anys que Barcelona sol reunir centenars de persones quan venen pensadors, escriptors o artistes de vàlua internacional

1
Es llegeix en minuts
olerin31728134 barcelona 5 11 2015 feminista archiconocida      en el cccb 181024121612

olerin31728134 barcelona 5 11 2015 feminista archiconocida en el cccb 181024121612 / JULIO CARBÓ

Dies enrere, mentre sorgia la notícia que els instituts recuperaran la filosofia com a assignatura obligatòria a batxillerat, a Barcelona tenia lloc la biennal del pensament Ciutat Oberta, amb un programa extens de propostes de primer nivell internacional, i un gran èxit de públic. El primer dia, les filòsofes Fina Birulés i Judith Butler van congregar més de dues mil persones a la plaça Joan Coromines, això sense comptar els que vam seguir l’acte des de casa en streaming per internet. Des de la sorpresa, algú va parlar d’estrelles del rock, un epítet que en el món de la filosofia fins ara semblava reservat a Slavoj Zizek, amb el permís d’Alain Badiou o Giorgio Agamben, més discrets en les seves actuacions públiques.

Notícies relacionades

Em pregunto quina és la xifra que trenca la barrera de la minoria en aquests casos. Dues mil persones? Cinc-centes? Dues-centes? El tòpic de la cultura com a espai reduït i elitista està tan estès a la nostra societat, que d’entrada sembla impossible que una gentada com aquella vagi a sentir les idees crítiques sobre qüestions com el feminisme, el futur de les ciutats o el gènere en l’era del tecnocapitalisme patriarcal. De fet, fins i tot es pot esperar que alguns no vagin a  aquesta mena d’actes perquè, ja se sap, són minoritaris, furtius i subterranis, i precisament no hi va ningú. La realitat, però, és ben diferent, i fa anys que Barcelona sol reunir centenars de persones quan vénen pensadors, escriptors o artistes de vàlua internacional. Ho hem vist sovint a la programació del mateix CCCB, quan han convidat veus com ara Mia CoutoChimamanda Ngozi Adichie o Werner Herzog, per exemple. Però també amb les Converses a la Pedrera, el festival BCNegra o l’escola Europea d’Humanitats, entre d’altres.

Les dues mil persones són un excepció feliç, sí, però no tant com sembla. És més excepcional que un programa de prime time en dissabte, com és el Preguntes freqüents de TV3, dediqués 20 minuts a entrevistar precisament a Judith Butler. Sovint la normalitat és només una qüestió d’insistència.