Anar al contingut

Venda d'armes

Bombes de demagògia

JOSE LUIS ROCA

Bombes de demagògia

José Luis Sastre

Arran de la venda d'armes a l'Aràbia Saudita, el que hauran de demostrar els polítics és si en realitat pretenen una cosa diferent d'esquivar l'escàndol i fer un anunci que alleugi les seves consciències

Fa uns quants dies, dos menors es van ofegar a la mateixa platja on va aparèixer mort el nen Aylan Kurdy. No eren els primers ni sembla que hagin de ser els últims, però no li va importar a ningú. Total, vivim en un mar d’indiferències del qual només ens desperten vídeos virals que es puguin retuitejar, per a alleujament de les consciències. Així es fan les revolucions modernes, clicant al 'm’agrada'. Ara s’estila sorprendre’s per allò que ha passat, sempre que el torturador en fa un gra massa al consolat d’Istanbul ens adonem que l’Aràbia Saudita és una dictadura. Després de centenars de morts al Iemen que no van importar, comença a importar el règim de Riad perquè va esquarterar a Turquia un periodista establert a Washington, fet que va generar aquesta exhibició d’incòmodes lliçons morals abans que puguem tornar al caliu de les nostres indiferències. 

Mort i estadística

Espanya ven armes a l’Aràbia Saudita. No és una novetat. Espanya, de fet, ven armes a molts altres països i alguns d’aquests ofereixen dubtes semblants sobre el compliment dels drets humans. Alemanya, que proposa l’embargament quan ja ha executat els seus contractes, té tractes comercials amb nacions d’una mena semblant. De Recep Tayyip Erdogan, que compareix per exclamar-se en discursos que televisa en directe la CNN, no fa falta afegir moltes descripcions, perquè n’hi ha prou de consultar informes de diferents oenagés per deduir el seu concepte del periodisme i la llibertat. Però continuem així. El portaveu del PNB va citar aquest dimecres aquesta frase, que va atribuir a Henry Kissinger tot i que d’altres la concedeixen a Stalin: "Una mort és una tragèdia i un milió, una estadística". Potser era això.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Arrossegat per aquesta marea, el Congrés dels Diputats va intentar abordar el dilema en plena precampanya andalusa i, quan es va acabar el debat, tot va quedar esquitxat de demagògia. A la mateixa tribuna es va defensar que es respectessin els drets humans però mantenint els contractes o bé buscar altres compradors per a les corbetes que es construeixen a Cadis, com si fossin vaixells de joguina, com si les armes en altres mans garantissin l’ús en una cosa diferent que per al que es van fabricar. Difícilment la solució arribarà –si és que la volen de veritat– amb notes de premsa, declaracions improvisades, eufemismes, reaccions unilaterals i xipollejos al fangar en què es comencen a convertir els parlaments. Difícilment arribarà amb debats que diuen que es preocupen per la dignitat i després van de Catalunya a Veneçuela. Per als mítings hi ha altres llocs.

Si tots apel·len al multilateralisme quan es posen a criticar Donald Trump, sembla coherent gesticular menys i acordar més. "La política consisteix a convertir els ideals en realitats", va pronunciar aquest dimecres el president del Govern com si acabés d’aterrar. Aquest és, clar, un dilema moral i d’interès, però no és nou. Espanya ja va subscriure altres embargaments en la venda d’armes. El que hauran de demostrar és si en realitat pretenen una cosa diferent d’ esquivar l’escàndol i fer un anunci que alleugi les seves consciències. Fins que un altre vídeo viral apel·li a la nostra indiferència.