Khashoggi i el Iemen

Siguem el que alguns en diuen ‘populistes’: el brutal assassinat d’un periodista ha aconseguit el que tres anys de guerra al Iemen i la mort de milers de persones, entre les quals, molts nens, no havien aconseguit: crear un gros problema de relacions públiques a l’Aràbia Saudita. No baixem de la parra, sabem que al món tan sols es prioritzen els interessos (econòmics, polítics, etcètera), però en ocasions ens mostren amb tanta crueltat aquest fet que resulta insuportable tanta hipocresia. No és que la llibertat d’expressió no sigui important, no és que apaivagar la dissidència a base de serra elèctrica no sigui intolerable; és que, la veritat, costa creure tanta indignació per Khashoggi i tant mirar cap a una altra banda pels iemenites, que purguen que la capritxosa naturalesa no els donés petroli.

El nyap

Siguem el que alguns en diuen ‘demagogs’: ¿i si en lloc d’assassinar Jamal Khashoghi en un consolat, amb testimonis i gravacions, l’haguessin matat, què sé jo, enverinant-lo? ¿O en una cantonada o al llit d’un tret? ¿O amb un míssil llançat des d’un dron enmig del desert? ¿I si hagués passat en un altre consolat que no fos a Turquia, en un altre país que no necessités una palanca amb què revertir el càstig econòmic imposat per Washington que ha enfonsat la seva moneda? ¿I si el periodista assassinat no escrigués a ‘The Washington Post’? ¿Ens n’hauríem assabentat? ¿L’escàndol de la ‘comunitat internacional’ és per l’assassinat en si mateix o perquè ha transcendit? (I, a més, va ser un nyap que ens fa quedar malament si no hi diem res)

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Siguem el que alguns en diuen ‘realistes’. ¿Quants monarques, prínceps, aspirants al tron i fills favorits d’alguna dona del rei ‘reformistes’ saudites ha entronitzat la premsa, sobretot, l’anglosaxona, en les últimes dècades? ¿A quin altre país se li ha perdonat una cosa semblant que en l’11-S hi participessin, sobretot, saudites i l’organitzés el fill d’una de les grans famílies del país? ¿O que hagi exportat (intel·lectualment i financerament) el wahhabisme per tot el món? ¿A quants altres sàtrapes (i la seva extensíssima família) se’ls rep amb els braços oberts, el somriure Profidén i els ullets tilil·lants allà on van?

Siguem seriosos. Les armes que, potser, deixem de vendre avui les col·locarem demà. El ‘Davos del desert’ se celebra cada dia. I si aquest príncep reformador cau per l’assassinat de Khashoggi, n’entronitzarem un altre, que segur que serà més modern i reformista i més ben format a Occident, si pot ser. Això és tan segur com que les joguines de guerra que donen feina aquí acaben matant allà.