Polèmica venda d'armes a l'Aràbia Saudita

El periodista saudita dissident Jamal Khashoggi encara no havia creuat fatídicament el llindar del consolat del seu país a Istanbul, del qual no sortiria viu, i a Espanya creixia la polèmica per l’entrega a Riad de 400 bombes de precisió per la sospita que aquest material bèl·lic s’utilitzés en la guerra que l’Aràbia Saudita lliura al Iemen. El contracte l’havia firmat el 2015 el Govern del Partit Popular que presidia Mariano Rajoy. El que presideix el socialista Pedro Sánchez no va veure cap problema en la venda de l’esmentat armament a un país en guerra i amb una manera de governar pròxima al feudalisme, malgrat que la ministra de Defensa, Margarita Robles, l’havia paralitzatMargarita Robles.

Ara, quan l’assassinat del dissident a escandalitzat mig món, l’Executiu espanyol continua considerant que més valen els contractes per a la venda d’armament a aquell país que confrontar un règim que no supera cap examen sobre valors i drets fonamentals. A Alemanya, Angela Merkel ha anunciat la suspensió de l’exportació d’armes Angela Merkelsuspensió de l’exportació d’armesmentre no s’aclareixi el succeït amb el periodista. Aquesta és la màxima mesurada adoptada, tot i que condicionada, entre els països occidentals. Londres i París han sigut durs de paraula, però no han arribat a adoptar un veto, tot i que sigui temporal, com ha fet Berlín. I a Madrid es fia a les explicacions que pugui donar el president turc Recep Tayyip Erdogan, per a qui la defensa dels drets humans tampoc és una prioritat i que  està jugant també la seva part interessada en aquest drama regulant la distribució de la informació que està a les seves mans. 

Quan es tracta de venda d’armes a règims totalitaris, autoritaris o escassament democràtics, la pregunta que es planteja al país fabricant és sempre la mateixa, si la indústria armamentística és una indústria estratègica. La resposta afirmativa (sempre ho és, la qual cosa no vol dir que s’ajusti a veritat), permet tancar un ull a les barbaritats comeses pel comprador en nom de mantenir unes empreses en funcionament i uns llocs de treball, i també uns contractes que no tenen res a veure amb aquella indústria com és, en el cas que ens ocupa, l’AVE a la Meca. No obstant, no es pot ignorar el fonament de les relacions entre països que és el respecte de les normes i valors, uns paràmetres inexistents per a Riad.