IDEES
Pensar a la ciutat
zentauroepp45528235 barcelona 19 10 2018 biennal de pensament ciutat democr ti181022124953 /
Aconseguir 20.000 assistents amb una proposta cultural que no és popular ni populista ni tan sols d’entreteniment és un èxit. No és necessari deixar d’aplaudir la iniciativa municipal de la primera Biennal del Pensament Ciutat Oberta per aportar quatre puntualitzacions i dues preguntes.
Primera, per molt que ens ho sembli, per molt que ho intentem, la cultura i el pensament no han tornat a l’àgora. No perquè no hi tinguin una funció, sinó perquè no són benvingudes. Si pensem des de la memòria, observarem (i lamentarem) com que a mesura que es consolidava la transició, la cultura va ser marginada a un costat de la plaça de Sant Jaume i instrumentalitzada a l’altre. Punt final al temps de la cultura com a component essencial de la vida social i política, és a dir, de la història, que va del triomf de la Renaixença al final de la resistència antifranquista.
No és necessari deixar d’aplaudir la iniciativa de la primera Biennal del Pensament per aportar quatre puntualitzacions i dues preguntes
Segona, per a Amsterdam primer és Amsterdam. Per a Holanda, també. La Biennal de Pensament és un símptoma, no l’únic, de canvi de paradigma. Després que Catalunya prengués la davantera, Barcelona procura no quedar-se enrere, però sense caure en el servilisme ni en el seguidisme adotzenat. Instrument abans que res de si mateixa, Barcelona ha de recuperar, remodelar i projectar personalitat, que la té i forta, sense aïllar-se del país, sota pena de partir en dos el tàndem Barcelona-Catalunya.
Tercera, hi va haver un cicle de la ciutat que va de 1939 al 2015. El nou intenta néixer però li costa massa. Estem en transició, no en inanició. La incertesa té rumb.
Quart, compte amb el peatge de l’espectacle. Ara els toca als filòsofs ser convidats a degradar el seu ofici. A veure quan arribarà el torn dels professors d’àlgebra.
Les dues preguntes: ¿Hi ha vida cultural a Barcelona més enllà de l’ICUB? ¿Quan arribaran iniciatives culturals per als cinc milions d’habitants de la gran urbs? Tot i que es guardi del sectarisme, el control polític és impropi d’una Ciutat Oberta.
