¿Separació de poders?

L’embolic de l’impost de les hipoteques està deixant la justícia espanyola, una vegada més, als peus dels cavalls. El nucli del debat sembla de sentit comú: si els bancs concedissin crèdits sense exigir escriptura davant de notari, ningú pagaria tal tribut. Juntament amb el dret de blindar el seu préstec, doncs, emergeix el deure de tributar per a això. Però la sentència del Suprem que així ho estableix –sense aclarir amb quins efectes temporals– ha topat amb la desautorització del president de la Salai ha sumit el tribunal en el descrèdit i la ciutadania, en el desconcert.

Per justificar aquest inaudit cop de timó, el magistrat Luis María Díez-PicazoLuis María Díez-Picazo va al·legar dues raons: que la decisió “suposa un canvi radical de criteri”, quan l’objecte de la cassació és precisament harmonitzar la jurisprudència, i la seva “enorme repercussió social i econòmica”. La primera, l’estalvi d’una taxa o fins i tot la recuperació del que s’ha abonat, no va ser motiu d’alarma social; sinó més aviat d’alegria. La segona sí que va ser tangible: després de conèixer-se la decisió, el valor borsari de la banca es va depreciar més de 5.000 milions, xifra anàloga a la factura tributària que les institucions bancàries haurien de saldar en el pitjor dels escenaris.

Notícies relacionades

Els bancs mantenen la firma d'hipoteques i carreguen l'impost al client

El jutge Díez-Picazo coneixia la revisió de l'impost d'hipoteques quan va firmar l'admissió del recurs

No hi ha mal que per bé no vingui en l’Ibex: les accions s’han revaloritzat després del reconeixement del Suprem, la reputació del qual, en justa correspondència, cotitza a la baixa. Als fogons judicials es cou una solució fal·laçment salomònica: si no eximeixen els bancs de l’impost, es decretarà la irretroactivitat de la sentència per estalviar-los pagaments milionaris.

EL CONTEXT SOCIAL

Queda clar que, després de sufragar l’erari els 60.000 milions del rescat de les caixes, cap poder públic s’atreveix a posar en risc el sistema financer. Però si el caràcter sistèmic de la banca condiciona els jutges i, per tant, aquests no atenen només a les lleis, sinó també al context social, s’esvaeix la coartada de la separació de poders; barrera rere la qual s’oculta, per exemple, el rebuig de la dreta i la resistència del Govern del PSOE a intentar com a mínim temperar la causa judicial contra els líders del procés.