Armes sense fi per a l'Aràbia Saudita

Seria ridícul si no fos tràgic. Alemanya anuncia ara, insatisfeta per les explicacions donades per Riad sobre la mort de Jamal Khashoggi, Jamal Khashoggi, que suspèn la venda d’armes la venda d’armesa qui és el seu segon client en aquest terreny. Però afegeix immediatament que només serà fins que s’aclareixin les circumstàncies de la mort, cosa que indica que està disposada a reprendre la relació quan el règim saudita s’expliqui una mica millor. Això no treu que resta dels aliats de l’OTAN (Espanya inclosa) quedin en una situació pitjor, ja que es limiten a comunicats i declaracions tan aparentment durs com innocus.

¿Era necessari arribar al 'cas Khashoggi' per saber que la casa dels Saud contravé no només tots els valors i principis que els nostres governs diuen defensar, sinó que està acostumada a violar les normes internacionals? Assentada en la seva condició de país amb més reserves de petroli del món i de segon importador mundial d’armes, sap que ningú vol perdre l’oportunitat de lucrar-se. No és un secret que en aquest país s’executen cada any almenys unes 150 persones condemnades en judicis escassament fiables. Tampoc ho és que comet crims de guerra al Iemen, que impedeix la llibertat d’expressió fins a les seves últimes conseqüències (Khashoggi no és el primer dissident eliminat) i que es recolza i promou la versió més rigorista de l’islam sunnita, amb profundes implicacions en l’auge del gihadisme a escala global. També és sabut que el seu respecte pels drets humans deixa molt a desitjar (la crisi amb el Canadà és un altre bon exemple de la hipocresia i insolidaritat de les democràcies occidentals) i que l’arrest del primer ministre libanès és inadmissible des de qualsevol punt de vista.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

No obstant, malgrat això, fa dècades que no només els nostres governs donen suport a dirigents com els saudites, sinó que fins i tot semblen entusiasmats amb l’emergència de Mohamed bin Salman, com si pel simple fet de ser jove ja es pogués definir com un demòcrata reformista. Caure en aquest error interessat és no entendre que la tasca de MBS es limita a retocar el que sigui necessari per assegurar la pervivència del mateix règim. I si aquest règim ha arribat fins aquí és perquè, entre altres coses, l’hem acostumat entre tots que pot fer sempre la seva santa voluntat sense conseqüències. Per això resulta increïble que ens sorprengui comprovar que respon com qualsevol nen aviciat en excés: convençut que no hi ha límits als seus desitjos i que, en última instància, aquesta vegada tampoc passarà res, una vegada amaini la tempesta mediàtica.

Conservar un client 

L’únic dubte que encara es pot plantejar, abans d’arribar a una conclusió definitiva sobre si els desguassos de la comunitat internacional són infinits, és dilucidar si les democràcies occidentals mantenen la relació per poder pressionar a favor d’un sistema més obert o si només es tracta de conservar un client abans que d’altres (Rússia inclosa) se n’aprofitin. I mentre es desenvolupa aquest etern debat, el règim saudita segueix endavant.