La gran mentida del 'mindfulness'

En realitat no hi ha cap gran mentida darrere del 'mindfulness', però com que ja he fet una sèrie d’articles que comencen així, ja ho començo a dominar. El que hi ha darrere del 'mindfulness' és una petita mentida de 'rebranding'.

El 'rebranding' és una tècnica de màrqueting en què es crea un nou nom per a una marca establerta, per desenvolupar una nova identitat diferenciada. Per exemple, l’antic Mr. Proper ara es diu Don Limpio; el que abans era amor lliure, ara en diem poliamor, i al que abans anomenàvem meditació conscient o 'vipassana', ara és 'mindfulness'.

De fet, jo he estat en sessions de 'mindfulness' impartides per una professora de molt prestigi i ja m’ho sabia tot. Es tractava de la meditació conscient barrejada amb una mica de tècniques de relaxació, algunes de les quals jo havia après –15 anys abans– a, atenció..., ¡les meves classes de preparació per al part! La professora no havia complert els 40 anys i no sabia que quan ella encara no tenia la seva primera regla, jo me n’havia anat a un grup de meditació amb uns quants 'neohippies’ a una illa el nom de la qual millor ni recordar. Però aquesta és una altra història.

¿Funciona el 'mindfulness'? En part. La meditació i les tècniques de relaxació solen funcionar, perquè per a alguna cosa són tècniques ancestrals que s’estan perfeccionant des de fa 3.000 anys, a l’antiga Índia. Tot i que se sap que els druides celtes també la practicaven, i adoptaven l’actitud iòguica.

Els doctors Eberth i Sedlmeier han publicat un llibre molt interessant:  'The effects of mindfulness meditation: A meta-analysis', en què es creuen les dades de 39 estudis científics realitzats en grups de control en universitats de tot el món. La seva conclusió és que ningú pot assegurar de forma categòrica que funcioni. El que sembla que sí que funciona és el 'mindfulness-based stress reduction' (MBSR), una tècnica que combina la meditació amb altres tècniques de relaxació provinents, entre altres disciplines, de la teràpia cognitiva conductual. La revista 'Nature' (la més important al món científic saxó) ha publicat un altre estudi semblant firmat pels doctors Kreplin, Farias i Brazil.

D’altra banda, a certes persones excessivament imaginatives el 'mindfulness' no ens funciona. Ens asseiem i la nostra ment es posa a mil. Meditar ens posa nerviosos, ens estressa. No és res patològic. Simplement, som més imaginatius que la mitjana. A nosaltres ens funciona la meditació guiada. Aquella que indueix al trànsit. Sí, aquella en què et diuen: “Ara imagina que ets en una platja...”. Com que tenim una enorme capacitat de crear imatges, no costa gens suggestionar-nos. I tampoc fa falta que es gasti vostè 30 euros en una hora de classe: a internet hi ha vídeos de tota mena de meditacions.

Passejant per un poble de Toledo, Orgaz, que té un cens de 1.800 habitants, però on en realitat amb prou feines n’hi viuen 300, vaig veure un avi assegut en un banc amb les mans recolzades sobre el bastó. Fent res, passar la tarda. És una imatge que a la nostra societat moderna ens sorprèn moltíssim. Nosaltres no sabríem fer-ho. Trauríem el mòbil i començaríem a mirar xarxes socials o a jugar amb una aplicació.

Fins i tot en aquell carrer solitari d’un poble més solitari encara, no vaig arribar a trobar el silenci absolut perquè en la distància s’escoltava el so eixordador d’una moto l’amo de la qual s’ha apuntat a la moda de treure-li el silenciador. A Madrid, la meva ciutat, és completament impossible trobar silenci. Mai. Viure sotmesos a la contaminació acústica constant ens acaba creant ansietat. Com també ens en crea viure permanentment connectats a un mòbil. Per això s’ha posat de moda el mindfulness, per això hem rebranditzat la meditació 'vipassana'.

Byunh-Chul Han, al seu llibre 'La sociedad del cansancio’ diu que la nostra societat és una societat enfocada al rendiment. Una societat que pressiona perquè siguem éssers capaços de fer moltes coses alhora. La societat de la multitasca. Però la multitasca no és un avenç. És una regressió. Regressió a la vida primitiva a la selva, on calia estar constantment alerta, en lluita per la supervivència. Per això la nostra societat genera éssers esgotats, que només poden parar quan emmalalteixen. 

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

No sabem estar, senzillament, sense fer res, disfrutant del moment present. I és trist que s’hagi posat de moda una tècnica que t’ensenya una cosa tan simple com això: viure aquí i ara.