El cor no ho és tot

Existeix una idea molt difosa segons la qual apel·lar al cor és molt útil per manipular la gent. Se’ns diu que els polítics, quan volen aconseguir alguna cosa, invoquen els sentiments de la població i així aconsegueixen guanyar-nos sempre. Es tracta, asseguren, d’apagar el raciocini i encendre l’emoció. Amb això, insisteixen, ens tornem rematadament manipulables. Tots hem sentit moltes vegades reflexions similars i hem acabat creient que són profundament veritables. Al cap i a la fi, els temes del cor semblen fonamentals, i per això aquesta tècnica de persuasió té l’aparença de ser molt eficaç. Però, ¿i si en realitat les coses fossin al revés? Intentaré explicar-me.

Si jo fos un polític que vol mantenir-se en seu lloc més de dues setmanes, deixaria de banda al voluble cor, que canvia cada tres minuts, i intentaria manipular als meus votants utilitzant una cosa una mica més estable. Sabria que és molt fàcil alterar els sentiments al meu aire, però per la mateixa raó seria conscient que aquest canvi podria durar molt poc. Amb aquesta idea, i per guanyar-me l’opinió dels meus ciutadans, intentaria que el que desitjo que pensin perdurés moltíssim temps, que d’alguna manera quedés gravat en un lloc profund. ¿I quin és aquest lloc? No el cor, per descomptat. ¡Es tracta del cap!

Quan algú és tossut, quan no canvia la seva opinió, li diem «caparrut», però mai se’ns acudiria anomenar-lo «‘corrut’». ¡Perquè és el cap, dur com una pedra, la que ens atrapa per sempre! Per tant, els polítics, lluny d’utilitzar la traça de les emocions, utilitzen d’una forma intuïtiva la tècnica del cap. Fa temps que han desestimat manipular amb l’emoció i ho fan utilitzant la lògica, però una lògica poc rigorosa que, per ser creïble, només ha de tenir aparença d’impecable.

Mirin al seu voltant i fixin-se en les persones que, d’un temps ençà, defensen actituds rematadament esbojarrades. L’ús d’himnes, banderes, càntics i frases emocionals podria fer-nos creure que tot això neix del centre mateix del cor, però no és així. Està als seus caps, instal·lat en la part que controla la lògica.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Escoltin-los, fixin-se bé en el que diuen. Hi ha un fil argumental claríssim que, si no s’analitza gaire, sembla correcte. I aquest és l’èxit. Els polítics, molt hàbils, no han apel·lat als seus cors, sinó a una cosa amb moltíssim més prestigi per als votants: la seva intel·ligència. «Pensem així perquè sabem argumentar, perquè som llestos.»

Pensàvem que el nostre punt feble era el cor, però en realitat aquest és el nostre punt fort. On més fallem tots, per espavilats que creguem ser, és al cap. Per això els nostres amics, fins i tot els més llestos, sembla que l’han perdut.